A la comarca de la Garrotxa, una zona rural i aïllada de Catalunya, quatre dones grans comparteixen el seu dia a dia i revelen els seus records, les seves vivències més íntimes i profundes reflexions sobre la vida. Nascudes durant la dècada de 1930 —en un context marcat per la Guerra Civil i les penúries de la postguerra—, són les últimes testimonis d’una manera de viure que va perdurar durant segles i que ha anat desapareixent en les darreres dècades. Es tractava d’una vida autosuficient, lligada a la terra i als seus cicles, centrada en la família i la comunitat, i profundament condicionada per les limitacions socials que van haver d’afrontar pel fet de ser dones. Els seus relats donen veu a una perspectiva femenina sovint invisible, de la qual brolla una saviesa humil i essencial nascuda de l’experiència; un coneixement que gira al voltant de l’amor i la cura, i que esdevé un llegat per a les generacions futures.