Un home disfressat d’ós panda intenta superar una crisi amb l’ajuda d’una terapeuta de l’empresa. Ell és Pandy-Pandy, mascota de Dopaland, un parc d’atraccions que té com a objectiu la felicitat dels seus clients. Pandy-Pandy està desesperat. I és que ha passat una cosa gravíssima. Una cosa totalment inadmissible, que li pot fer perdre la feina al meravellós món de Dopaland.
Dopaland és una comèdia crítica i àcida, que relaciona la precarietat laboral amb la imposició de la felicitat. Aquest “bonrotllisme” superficial que adopten cada cop més empreses – portes enfora- contrasta amb la precarietat laboral -portes endins-, en molt àmbits laborals. Un positivisme tòxic al servei d’un sistema que ens vol obedients i complaents tant sí com no.

Un home disfressat d’ós panda intenta superar una crisi amb l’ajuda d’una terapeuta de l’empresa. Ell és Pandy-Pandy, mascota de Dopaland, un parc d’atraccions que té com a objectiu la felicitat dels seus clients. Pandy-Pandy està desesperat. I és que ha passat una cosa gravíssima. Una cosa totalment inadmissible, que li pot fer perdre la feina al meravellós món de Dopaland.
Dopaland és una comèdia crítica i àcida, que relaciona la precarietat laboral amb la imposició de la felicitat. Aquest “bonrotllisme” superficial que adopten cada cop més empreses – portes enfora- contrasta amb la precarietat laboral -portes endins-, en molt àmbits laborals. Un positivisme tòxic al servei d’un sistema que ens vol obedients i complaents tant sí com no.

Un home disfressat d’ós panda intenta superar una crisi amb l’ajuda d’una terapeuta de l’empresa. Ell és Pandy-Pandy, mascota de Dopaland, un parc d’atraccions que té com a objectiu la felicitat dels seus clients. Pandy-Pandy està desesperat. I és que ha passat una cosa gravíssima. Una cosa totalment inadmissible, que li pot fer perdre la feina al meravellós món de Dopaland.
Dopaland és una comèdia crítica i àcida, que relaciona la precarietat laboral amb la imposició de la felicitat. Aquest “bonrotllisme” superficial que adopten cada cop més empreses – portes enfora- contrasta amb la precarietat laboral -portes endins-, en molt àmbits laborals. Un positivisme tòxic al servei d’un sistema que ens vol obedients i complaents tant sí com no.

Un home disfressat d’ós panda intenta superar una crisi amb l’ajuda d’una terapeuta de l’empresa. Ell és Pandy-Pandy, mascota de Dopaland, un parc d’atraccions que té com a objectiu la felicitat dels seus clients. Pandy-Pandy està desesperat. I és que ha passat una cosa gravíssima. Una cosa totalment inadmissible, que li pot fer perdre la feina al meravellós món de Dopaland.
Dopaland és una comèdia crítica i àcida, que relaciona la precarietat laboral amb la imposició de la felicitat. Aquest “bonrotllisme” superficial que adopten cada cop més empreses – portes enfora- contrasta amb la precarietat laboral -portes endins-, en molt àmbits laborals. Un positivisme tòxic al servei d’un sistema que ens vol obedients i complaents tant sí com no.

Un home disfressat d’ós panda intenta superar una crisi amb l’ajuda d’una terapeuta de l’empresa. Ell és Pandy-Pandy, mascota de Dopaland, un parc d’atraccions que té com a objectiu la felicitat dels seus clients. Pandy-Pandy està desesperat. I és que ha passat una cosa gravíssima. Una cosa totalment inadmissible, que li pot fer perdre la feina al meravellós món de Dopaland.
Dopaland és una comèdia crítica i àcida, que relaciona la precarietat laboral amb la imposició de la felicitat. Aquest “bonrotllisme” superficial que adopten cada cop més empreses – portes enfora- contrasta amb la precarietat laboral -portes endins-, en molt àmbits laborals. Un positivisme tòxic al servei d’un sistema que ens vol obedients i complaents tant sí com no.

Un home disfressat d’ós panda intenta superar una crisi amb l’ajuda d’una terapeuta de l’empresa. Ell és Pandy-Pandy, mascota de Dopaland, un parc d’atraccions que té com a objectiu la felicitat dels seus clients. Pandy-Pandy està desesperat. I és que ha passat una cosa gravíssima. Una cosa totalment inadmissible, que li pot fer perdre la feina al meravellós món de Dopaland.
Dopaland és una comèdia crítica i àcida, que relaciona la precarietat laboral amb la imposició de la felicitat. Aquest “bonrotllisme” superficial que adopten cada cop més empreses – portes enfora- contrasta amb la precarietat laboral -portes endins-, en molt àmbits laborals. Un positivisme tòxic al servei d’un sistema que ens vol obedients i complaents tant sí com no.

Un home disfressat d’ós panda intenta superar una crisi amb l’ajuda d’una terapeuta de l’empresa. Ell és Pandy-Pandy, mascota de Dopaland, un parc d’atraccions que té com a objectiu la felicitat dels seus clients. Pandy-Pandy està desesperat. I és que ha passat una cosa gravíssima. Una cosa totalment inadmissible, que li pot fer perdre la feina al meravellós món de Dopaland.
Dopaland és una comèdia crítica i àcida, que relaciona la precarietat laboral amb la imposició de la felicitat. Aquest “bonrotllisme” superficial que adopten cada cop més empreses – portes enfora- contrasta amb la precarietat laboral -portes endins-, en molt àmbits laborals. Un positivisme tòxic al servei d’un sistema que ens vol obedients i complaents tant sí com no.

Un home disfressat d’ós panda intenta superar una crisi amb l’ajuda d’una terapeuta de l’empresa. Ell és Pandy-Pandy, mascota de Dopaland, un parc d’atraccions que té com a objectiu la felicitat dels seus clients. Pandy-Pandy està desesperat. I és que ha passat una cosa gravíssima. Una cosa totalment inadmissible, que li pot fer perdre la feina al meravellós món de Dopaland.
Dopaland és una comèdia crítica i àcida, que relaciona la precarietat laboral amb la imposició de la felicitat. Aquest “bonrotllisme” superficial que adopten cada cop més empreses – portes enfora- contrasta amb la precarietat laboral -portes endins-, en molt àmbits laborals. Un positivisme tòxic al servei d’un sistema que ens vol obedients i complaents tant sí com no.