Llaüt en mà, Joel Frederiksen fa el que feien els trobadors al segle XII, John Dowland al segle XVI i Nick Drake o Leonard Cohen al segle XX. En un arc de cançons continu, sense distingir èpoques ni estils, la seva veu dolça i profunda ens guiarà en un viatge nocturn on se’ns esborraran els límits temporals i espacials per confondre’ns —com en un somni— entre allò que pertany al segle XVI i i allò propi dels segles XX i XXI.

Acompanyat d’una altra llaütista i d’una violagambista excepcionals, també cantants, aquest baix nord-americà establert a Múnic farà que “Pink Moon” de Nick Drake ocupi un lloc d’honor al seu concert, tenyint literalment de rosa l’església de Vergós Guerrejat i els seus retaules en trompe-l’oeil.

Llaüt en mà, Joel Frederiksen fa el que feien els trobadors al segle XII, John Dowland al segle XVI i Nick Drake o Leonard Cohen al segle XX. En un arc de cançons continu, sense distingir èpoques ni estils, la seva veu dolça i profunda ens guiarà en un viatge nocturn on se’ns esborraran els límits temporals i espacials per confondre’ns —com en un somni— entre allò que pertany al segle XVI i i allò propi dels segles XX i XXI.

Acompanyat d’una altra llaütista i d’una violagambista excepcionals, també cantants, aquest baix nord-americà establert a Múnic farà que “Pink Moon” de Nick Drake ocupi un lloc d’honor al seu concert, tenyint literalment de rosa l’església de Vergós Guerrejat i els seus retaules en trompe-l’oeil.

Llaüt en mà, Joel Frederiksen fa el que feien els trobadors al segle XII, John Dowland al segle XVI i Nick Drake o Leonard Cohen al segle XX. En un arc de cançons continu, sense distingir èpoques ni estils, la seva veu dolça i profunda ens guiarà en un viatge nocturn on se’ns esborraran els límits temporals i espacials per confondre’ns —com en un somni— entre allò que pertany al segle XVI i i allò propi dels segles XX i XXI.

Acompanyat d’una altra llaütista i d’una violagambista excepcionals, també cantants, aquest baix nord-americà establert a Múnic farà que “Pink Moon” de Nick Drake ocupi un lloc d’honor al seu concert, tenyint literalment de rosa l’església de Vergós Guerrejat i els seus retaules en trompe-l’oeil.

Llaüt en mà, Joel Frederiksen fa el que feien els trobadors al segle XII, John Dowland al segle XVI i Nick Drake o Leonard Cohen al segle XX. En un arc de cançons continu, sense distingir èpoques ni estils, la seva veu dolça i profunda ens guiarà en un viatge nocturn on se’ns esborraran els límits temporals i espacials per confondre’ns —com en un somni— entre allò que pertany al segle XVI i i allò propi dels segles XX i XXI.

Acompanyat d’una altra llaütista i d’una violagambista excepcionals, també cantants, aquest baix nord-americà establert a Múnic farà que “Pink Moon” de Nick Drake ocupi un lloc d’honor al seu concert, tenyint literalment de rosa l’església de Vergós Guerrejat i els seus retaules en trompe-l’oeil.

Llaüt en mà, Joel Frederiksen fa el que feien els trobadors al segle XII, John Dowland al segle XVI i Nick Drake o Leonard Cohen al segle XX. En un arc de cançons continu, sense distingir èpoques ni estils, la seva veu dolça i profunda ens guiarà en un viatge nocturn on se’ns esborraran els límits temporals i espacials per confondre’ns —com en un somni— entre allò que pertany al segle XVI i i allò propi dels segles XX i XXI.

Acompanyat d’una altra llaütista i d’una violagambista excepcionals, també cantants, aquest baix nord-americà establert a Múnic farà que “Pink Moon” de Nick Drake ocupi un lloc d’honor al seu concert, tenyint literalment de rosa l’església de Vergós Guerrejat i els seus retaules en trompe-l’oeil.

Llaüt en mà, Joel Frederiksen fa el que feien els trobadors al segle XII, John Dowland al segle XVI i Nick Drake o Leonard Cohen al segle XX. En un arc de cançons continu, sense distingir èpoques ni estils, la seva veu dolça i profunda ens guiarà en un viatge nocturn on se’ns esborraran els límits temporals i espacials per confondre’ns —com en un somni— entre allò que pertany al segle XVI i i allò propi dels segles XX i XXI.

Acompanyat d’una altra llaütista i d’una violagambista excepcionals, també cantants, aquest baix nord-americà establert a Múnic farà que “Pink Moon” de Nick Drake ocupi un lloc d’honor al seu concert, tenyint literalment de rosa l’església de Vergós Guerrejat i els seus retaules en trompe-l’oeil.

Llaüt en mà, Joel Frederiksen fa el que feien els trobadors al segle XII, John Dowland al segle XVI i Nick Drake o Leonard Cohen al segle XX. En un arc de cançons continu, sense distingir èpoques ni estils, la seva veu dolça i profunda ens guiarà en un viatge nocturn on se’ns esborraran els límits temporals i espacials per confondre’ns —com en un somni— entre allò que pertany al segle XVI i i allò propi dels segles XX i XXI.

Acompanyat d’una altra llaütista i d’una violagambista excepcionals, també cantants, aquest baix nord-americà establert a Múnic farà que “Pink Moon” de Nick Drake ocupi un lloc d’honor al seu concert, tenyint literalment de rosa l’església de Vergós Guerrejat i els seus retaules en trompe-l’oeil.

Llaüt en mà, Joel Frederiksen fa el que feien els trobadors al segle XII, John Dowland al segle XVI i Nick Drake o Leonard Cohen al segle XX. En un arc de cançons continu, sense distingir èpoques ni estils, la seva veu dolça i profunda ens guiarà en un viatge nocturn on se’ns esborraran els límits temporals i espacials per confondre’ns —com en un somni— entre allò que pertany al segle XVI i i allò propi dels segles XX i XXI.

Acompanyat d’una altra llaütista i d’una violagambista excepcionals, també cantants, aquest baix nord-americà establert a Múnic farà que “Pink Moon” de Nick Drake ocupi un lloc d’honor al seu concert, tenyint literalment de rosa l’església de Vergós Guerrejat i els seus retaules en trompe-l’oeil.