L'artista i fotògraf Pep Companys presenta Hm3 – Topografies d’un no-paisatge, una reflexió crítica sobre la relació entre natura, paisatge i societat. L’exposició proposa un recorregut visual impactant, amb fotografies de terres i pedreres devastades, transformades en un horitzó fictici i inquietant.

Aquest projecte qüestiona la banalització de la imatge en l’era digital i convida a recuperar una mirada atenta, personal i empírica sobre el món que ens envolta. Companys construeix un irònic "cartograma volumètric" de graves i argiles, que posa en relleu les conseqüències de l’explotació del territori per interessos econòmics.

Les fotografies, impreses sobre alumini, dialoguen amb els textos de Raimon Ferrer, que afegeixen un vocabulari tècnic i precís, gairebé topogràfic, a aquesta geografia fictícia. Imatges i paraules s’entrellacen per crear un fals horitzó deshumanitzat, que denuncia l'absència d'ètica ambiental en la nostra societat.

Una exposició que sacseja i convida a la reflexió: sense respecte per la natura, no pot existir una veritable estètica del paisatge.

L'artista i fotògraf Pep Companys presenta Hm3 – Topografies d’un no-paisatge, una reflexió crítica sobre la relació entre natura, paisatge i societat. L’exposició proposa un recorregut visual impactant, amb fotografies de terres i pedreres devastades, transformades en un horitzó fictici i inquietant.

Aquest projecte qüestiona la banalització de la imatge en l’era digital i convida a recuperar una mirada atenta, personal i empírica sobre el món que ens envolta. Companys construeix un irònic "cartograma volumètric" de graves i argiles, que posa en relleu les conseqüències de l’explotació del territori per interessos econòmics.

Les fotografies, impreses sobre alumini, dialoguen amb els textos de Raimon Ferrer, que afegeixen un vocabulari tècnic i precís, gairebé topogràfic, a aquesta geografia fictícia. Imatges i paraules s’entrellacen per crear un fals horitzó deshumanitzat, que denuncia l'absència d'ètica ambiental en la nostra societat.

Una exposició que sacseja i convida a la reflexió: sense respecte per la natura, no pot existir una veritable estètica del paisatge.

L'artista i fotògraf Pep Companys presenta Hm3 – Topografies d’un no-paisatge, una reflexió crítica sobre la relació entre natura, paisatge i societat. L’exposició proposa un recorregut visual impactant, amb fotografies de terres i pedreres devastades, transformades en un horitzó fictici i inquietant.

Aquest projecte qüestiona la banalització de la imatge en l’era digital i convida a recuperar una mirada atenta, personal i empírica sobre el món que ens envolta. Companys construeix un irònic "cartograma volumètric" de graves i argiles, que posa en relleu les conseqüències de l’explotació del territori per interessos econòmics.

Les fotografies, impreses sobre alumini, dialoguen amb els textos de Raimon Ferrer, que afegeixen un vocabulari tècnic i precís, gairebé topogràfic, a aquesta geografia fictícia. Imatges i paraules s’entrellacen per crear un fals horitzó deshumanitzat, que denuncia l'absència d'ètica ambiental en la nostra societat.

Una exposició que sacseja i convida a la reflexió: sense respecte per la natura, no pot existir una veritable estètica del paisatge.

L'artista i fotògraf Pep Companys presenta Hm3 – Topografies d’un no-paisatge, una reflexió crítica sobre la relació entre natura, paisatge i societat. L’exposició proposa un recorregut visual impactant, amb fotografies de terres i pedreres devastades, transformades en un horitzó fictici i inquietant.

Aquest projecte qüestiona la banalització de la imatge en l’era digital i convida a recuperar una mirada atenta, personal i empírica sobre el món que ens envolta. Companys construeix un irònic "cartograma volumètric" de graves i argiles, que posa en relleu les conseqüències de l’explotació del territori per interessos econòmics.

Les fotografies, impreses sobre alumini, dialoguen amb els textos de Raimon Ferrer, que afegeixen un vocabulari tècnic i precís, gairebé topogràfic, a aquesta geografia fictícia. Imatges i paraules s’entrellacen per crear un fals horitzó deshumanitzat, que denuncia l'absència d'ètica ambiental en la nostra societat.

Una exposició que sacseja i convida a la reflexió: sense respecte per la natura, no pot existir una veritable estètica del paisatge.

L'artista i fotògraf Pep Companys presenta Hm3 – Topografies d’un no-paisatge, una reflexió crítica sobre la relació entre natura, paisatge i societat. L’exposició proposa un recorregut visual impactant, amb fotografies de terres i pedreres devastades, transformades en un horitzó fictici i inquietant.

Aquest projecte qüestiona la banalització de la imatge en l’era digital i convida a recuperar una mirada atenta, personal i empírica sobre el món que ens envolta. Companys construeix un irònic "cartograma volumètric" de graves i argiles, que posa en relleu les conseqüències de l’explotació del territori per interessos econòmics.

Les fotografies, impreses sobre alumini, dialoguen amb els textos de Raimon Ferrer, que afegeixen un vocabulari tècnic i precís, gairebé topogràfic, a aquesta geografia fictícia. Imatges i paraules s’entrellacen per crear un fals horitzó deshumanitzat, que denuncia l'absència d'ètica ambiental en la nostra societat.

Una exposició que sacseja i convida a la reflexió: sense respecte per la natura, no pot existir una veritable estètica del paisatge.

L'artista i fotògraf Pep Companys presenta Hm3 – Topografies d’un no-paisatge, una reflexió crítica sobre la relació entre natura, paisatge i societat. L’exposició proposa un recorregut visual impactant, amb fotografies de terres i pedreres devastades, transformades en un horitzó fictici i inquietant.

Aquest projecte qüestiona la banalització de la imatge en l’era digital i convida a recuperar una mirada atenta, personal i empírica sobre el món que ens envolta. Companys construeix un irònic "cartograma volumètric" de graves i argiles, que posa en relleu les conseqüències de l’explotació del territori per interessos econòmics.

Les fotografies, impreses sobre alumini, dialoguen amb els textos de Raimon Ferrer, que afegeixen un vocabulari tècnic i precís, gairebé topogràfic, a aquesta geografia fictícia. Imatges i paraules s’entrellacen per crear un fals horitzó deshumanitzat, que denuncia l'absència d'ètica ambiental en la nostra societat.

Una exposició que sacseja i convida a la reflexió: sense respecte per la natura, no pot existir una veritable estètica del paisatge.

L'artista i fotògraf Pep Companys presenta Hm3 – Topografies d’un no-paisatge, una reflexió crítica sobre la relació entre natura, paisatge i societat. L’exposició proposa un recorregut visual impactant, amb fotografies de terres i pedreres devastades, transformades en un horitzó fictici i inquietant.

Aquest projecte qüestiona la banalització de la imatge en l’era digital i convida a recuperar una mirada atenta, personal i empírica sobre el món que ens envolta. Companys construeix un irònic "cartograma volumètric" de graves i argiles, que posa en relleu les conseqüències de l’explotació del territori per interessos econòmics.

Les fotografies, impreses sobre alumini, dialoguen amb els textos de Raimon Ferrer, que afegeixen un vocabulari tècnic i precís, gairebé topogràfic, a aquesta geografia fictícia. Imatges i paraules s’entrellacen per crear un fals horitzó deshumanitzat, que denuncia l'absència d'ètica ambiental en la nostra societat.

Una exposició que sacseja i convida a la reflexió: sense respecte per la natura, no pot existir una veritable estètica del paisatge.

L'artista i fotògraf Pep Companys presenta Hm3 – Topografies d’un no-paisatge, una reflexió crítica sobre la relació entre natura, paisatge i societat. L’exposició proposa un recorregut visual impactant, amb fotografies de terres i pedreres devastades, transformades en un horitzó fictici i inquietant.

Aquest projecte qüestiona la banalització de la imatge en l’era digital i convida a recuperar una mirada atenta, personal i empírica sobre el món que ens envolta. Companys construeix un irònic "cartograma volumètric" de graves i argiles, que posa en relleu les conseqüències de l’explotació del territori per interessos econòmics.

Les fotografies, impreses sobre alumini, dialoguen amb els textos de Raimon Ferrer, que afegeixen un vocabulari tècnic i precís, gairebé topogràfic, a aquesta geografia fictícia. Imatges i paraules s’entrellacen per crear un fals horitzó deshumanitzat, que denuncia l'absència d'ètica ambiental en la nostra societat.

Una exposició que sacseja i convida a la reflexió: sense respecte per la natura, no pot existir una veritable estètica del paisatge.