Obriran la nit dues veus que són referents de la música catalana i occitana. D’una banda, Francesc Ribera “Titot” ressuscita la veu incòmoda i brillant de Guillem de Berguedà, trobador del segle XII i pare de la poesia satírica catalana. L’espectacle, inèdit a Europa, revisita els seus versos amb una força actual que desmunta dogmes i sacseja butaques. De l’altra, Alidé Sans, referent absolut de la creació artística occitana, torna al Perifèria amb Arraitz, un disc tel·lúric i radicalment viu que connecta amb les arrels de la llengua i el paisatge occità. Perquè la seva música no és només bellesa; és militància sonora.

La vetllada també comptarà amb l’Esperanceta de Casa Gassia, padrina irreverent de les Valls d’Àneu, que obrirà foc amb el primer Rostit Perifèric del cicle: un monòleg satíric carregat d’humor ferotge i veritat punyent. Amb la seva llengua esmolada i sense pèls, posarà a rostir —amb gràcia i verí— a algú o algun aspecte de la nostra societat que mereix passar per l’adreçador.

Obriran la nit dues veus que són referents de la música catalana i occitana. D’una banda, Francesc Ribera “Titot” ressuscita la veu incòmoda i brillant de Guillem de Berguedà, trobador del segle XII i pare de la poesia satírica catalana. L’espectacle, inèdit a Europa, revisita els seus versos amb una força actual que desmunta dogmes i sacseja butaques. De l’altra, Alidé Sans, referent absolut de la creació artística occitana, torna al Perifèria amb Arraitz, un disc tel·lúric i radicalment viu que connecta amb les arrels de la llengua i el paisatge occità. Perquè la seva música no és només bellesa; és militància sonora.

La vetllada també comptarà amb l’Esperanceta de Casa Gassia, padrina irreverent de les Valls d’Àneu, que obrirà foc amb el primer Rostit Perifèric del cicle: un monòleg satíric carregat d’humor ferotge i veritat punyent. Amb la seva llengua esmolada i sense pèls, posarà a rostir —amb gràcia i verí— a algú o algun aspecte de la nostra societat que mereix passar per l’adreçador.

Obriran la nit dues veus que són referents de la música catalana i occitana. D’una banda, Francesc Ribera “Titot” ressuscita la veu incòmoda i brillant de Guillem de Berguedà, trobador del segle XII i pare de la poesia satírica catalana. L’espectacle, inèdit a Europa, revisita els seus versos amb una força actual que desmunta dogmes i sacseja butaques. De l’altra, Alidé Sans, referent absolut de la creació artística occitana, torna al Perifèria amb Arraitz, un disc tel·lúric i radicalment viu que connecta amb les arrels de la llengua i el paisatge occità. Perquè la seva música no és només bellesa; és militància sonora.

La vetllada també comptarà amb l’Esperanceta de Casa Gassia, padrina irreverent de les Valls d’Àneu, que obrirà foc amb el primer Rostit Perifèric del cicle: un monòleg satíric carregat d’humor ferotge i veritat punyent. Amb la seva llengua esmolada i sense pèls, posarà a rostir —amb gràcia i verí— a algú o algun aspecte de la nostra societat que mereix passar per l’adreçador.

Obriran la nit dues veus que són referents de la música catalana i occitana. D’una banda, Francesc Ribera “Titot” ressuscita la veu incòmoda i brillant de Guillem de Berguedà, trobador del segle XII i pare de la poesia satírica catalana. L’espectacle, inèdit a Europa, revisita els seus versos amb una força actual que desmunta dogmes i sacseja butaques. De l’altra, Alidé Sans, referent absolut de la creació artística occitana, torna al Perifèria amb Arraitz, un disc tel·lúric i radicalment viu que connecta amb les arrels de la llengua i el paisatge occità. Perquè la seva música no és només bellesa; és militància sonora.

La vetllada també comptarà amb l’Esperanceta de Casa Gassia, padrina irreverent de les Valls d’Àneu, que obrirà foc amb el primer Rostit Perifèric del cicle: un monòleg satíric carregat d’humor ferotge i veritat punyent. Amb la seva llengua esmolada i sense pèls, posarà a rostir —amb gràcia i verí— a algú o algun aspecte de la nostra societat que mereix passar per l’adreçador.

Obriran la nit dues veus que són referents de la música catalana i occitana. D’una banda, Francesc Ribera “Titot” ressuscita la veu incòmoda i brillant de Guillem de Berguedà, trobador del segle XII i pare de la poesia satírica catalana. L’espectacle, inèdit a Europa, revisita els seus versos amb una força actual que desmunta dogmes i sacseja butaques. De l’altra, Alidé Sans, referent absolut de la creació artística occitana, torna al Perifèria amb Arraitz, un disc tel·lúric i radicalment viu que connecta amb les arrels de la llengua i el paisatge occità. Perquè la seva música no és només bellesa; és militància sonora.

La vetllada també comptarà amb l’Esperanceta de Casa Gassia, padrina irreverent de les Valls d’Àneu, que obrirà foc amb el primer Rostit Perifèric del cicle: un monòleg satíric carregat d’humor ferotge i veritat punyent. Amb la seva llengua esmolada i sense pèls, posarà a rostir —amb gràcia i verí— a algú o algun aspecte de la nostra societat que mereix passar per l’adreçador.

Obriran la nit dues veus que són referents de la música catalana i occitana. D’una banda, Francesc Ribera “Titot” ressuscita la veu incòmoda i brillant de Guillem de Berguedà, trobador del segle XII i pare de la poesia satírica catalana. L’espectacle, inèdit a Europa, revisita els seus versos amb una força actual que desmunta dogmes i sacseja butaques. De l’altra, Alidé Sans, referent absolut de la creació artística occitana, torna al Perifèria amb Arraitz, un disc tel·lúric i radicalment viu que connecta amb les arrels de la llengua i el paisatge occità. Perquè la seva música no és només bellesa; és militància sonora.

La vetllada també comptarà amb l’Esperanceta de Casa Gassia, padrina irreverent de les Valls d’Àneu, que obrirà foc amb el primer Rostit Perifèric del cicle: un monòleg satíric carregat d’humor ferotge i veritat punyent. Amb la seva llengua esmolada i sense pèls, posarà a rostir —amb gràcia i verí— a algú o algun aspecte de la nostra societat que mereix passar per l’adreçador.

Obriran la nit dues veus que són referents de la música catalana i occitana. D’una banda, Francesc Ribera “Titot” ressuscita la veu incòmoda i brillant de Guillem de Berguedà, trobador del segle XII i pare de la poesia satírica catalana. L’espectacle, inèdit a Europa, revisita els seus versos amb una força actual que desmunta dogmes i sacseja butaques. De l’altra, Alidé Sans, referent absolut de la creació artística occitana, torna al Perifèria amb Arraitz, un disc tel·lúric i radicalment viu que connecta amb les arrels de la llengua i el paisatge occità. Perquè la seva música no és només bellesa; és militància sonora.

La vetllada també comptarà amb l’Esperanceta de Casa Gassia, padrina irreverent de les Valls d’Àneu, que obrirà foc amb el primer Rostit Perifèric del cicle: un monòleg satíric carregat d’humor ferotge i veritat punyent. Amb la seva llengua esmolada i sense pèls, posarà a rostir —amb gràcia i verí— a algú o algun aspecte de la nostra societat que mereix passar per l’adreçador.

Obriran la nit dues veus que són referents de la música catalana i occitana. D’una banda, Francesc Ribera “Titot” ressuscita la veu incòmoda i brillant de Guillem de Berguedà, trobador del segle XII i pare de la poesia satírica catalana. L’espectacle, inèdit a Europa, revisita els seus versos amb una força actual que desmunta dogmes i sacseja butaques. De l’altra, Alidé Sans, referent absolut de la creació artística occitana, torna al Perifèria amb Arraitz, un disc tel·lúric i radicalment viu que connecta amb les arrels de la llengua i el paisatge occità. Perquè la seva música no és només bellesa; és militància sonora.

La vetllada també comptarà amb l’Esperanceta de Casa Gassia, padrina irreverent de les Valls d’Àneu, que obrirà foc amb el primer Rostit Perifèric del cicle: un monòleg satíric carregat d’humor ferotge i veritat punyent. Amb la seva llengua esmolada i sense pèls, posarà a rostir —amb gràcia i verí— a algú o algun aspecte de la nostra societat que mereix passar per l’adreçador.