El mes de març de 1974, cinc anys després de la formació del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, va néixer el PSAN-Provisional. Encapçalada per diversos fundadors de l’estructura originària, l’escissió pretenia redefinir el binomi ideologia-teoria i, sobretot, assajar una nova pràctica organitzativa amb l’objectiu d’articular una estratègia rupturista capaç d’arrelar popularment en plena reforma del franquisme.

La repressió sense treva, el refugi i l’exili, la militància clandestina, i els empresonaments i les tortures no van impedir, però, que el PSAN-Provisional —quantitativament menut, però qualitativament decisiu— assentés els fonaments teoricopràctics que propiciarien l’any 1979 la vertebració de l’eix format per Independentistes dels Països Catalans, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i Terra Lliure.

Carles Benítez i Blanca Serra, en la doble condició d’autors i de testimonis d’aquesta història, han escrit un llibre que recull el bagatge polític d’una organització que, «amb els seus encerts i errors», va lluitar infatigablement per la independència i el socialisme. Així doncs, aquesta és la primera monografia mai publicada sobre el PSAN-Provisional, la primera baula necessària per cobrir un episodi clau en la configuració del moviment d’alliberament nacional i de classe dels Països Catalans.

El mes de març de 1974, cinc anys després de la formació del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, va néixer el PSAN-Provisional. Encapçalada per diversos fundadors de l’estructura originària, l’escissió pretenia redefinir el binomi ideologia-teoria i, sobretot, assajar una nova pràctica organitzativa amb l’objectiu d’articular una estratègia rupturista capaç d’arrelar popularment en plena reforma del franquisme.

La repressió sense treva, el refugi i l’exili, la militància clandestina, i els empresonaments i les tortures no van impedir, però, que el PSAN-Provisional —quantitativament menut, però qualitativament decisiu— assentés els fonaments teoricopràctics que propiciarien l’any 1979 la vertebració de l’eix format per Independentistes dels Països Catalans, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i Terra Lliure.

Carles Benítez i Blanca Serra, en la doble condició d’autors i de testimonis d’aquesta història, han escrit un llibre que recull el bagatge polític d’una organització que, «amb els seus encerts i errors», va lluitar infatigablement per la independència i el socialisme. Així doncs, aquesta és la primera monografia mai publicada sobre el PSAN-Provisional, la primera baula necessària per cobrir un episodi clau en la configuració del moviment d’alliberament nacional i de classe dels Països Catalans.

El mes de març de 1974, cinc anys després de la formació del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, va néixer el PSAN-Provisional. Encapçalada per diversos fundadors de l’estructura originària, l’escissió pretenia redefinir el binomi ideologia-teoria i, sobretot, assajar una nova pràctica organitzativa amb l’objectiu d’articular una estratègia rupturista capaç d’arrelar popularment en plena reforma del franquisme.

La repressió sense treva, el refugi i l’exili, la militància clandestina, i els empresonaments i les tortures no van impedir, però, que el PSAN-Provisional —quantitativament menut, però qualitativament decisiu— assentés els fonaments teoricopràctics que propiciarien l’any 1979 la vertebració de l’eix format per Independentistes dels Països Catalans, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i Terra Lliure.

Carles Benítez i Blanca Serra, en la doble condició d’autors i de testimonis d’aquesta història, han escrit un llibre que recull el bagatge polític d’una organització que, «amb els seus encerts i errors», va lluitar infatigablement per la independència i el socialisme. Així doncs, aquesta és la primera monografia mai publicada sobre el PSAN-Provisional, la primera baula necessària per cobrir un episodi clau en la configuració del moviment d’alliberament nacional i de classe dels Països Catalans.

El mes de març de 1974, cinc anys després de la formació del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, va néixer el PSAN-Provisional. Encapçalada per diversos fundadors de l’estructura originària, l’escissió pretenia redefinir el binomi ideologia-teoria i, sobretot, assajar una nova pràctica organitzativa amb l’objectiu d’articular una estratègia rupturista capaç d’arrelar popularment en plena reforma del franquisme.

La repressió sense treva, el refugi i l’exili, la militància clandestina, i els empresonaments i les tortures no van impedir, però, que el PSAN-Provisional —quantitativament menut, però qualitativament decisiu— assentés els fonaments teoricopràctics que propiciarien l’any 1979 la vertebració de l’eix format per Independentistes dels Països Catalans, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i Terra Lliure.

Carles Benítez i Blanca Serra, en la doble condició d’autors i de testimonis d’aquesta història, han escrit un llibre que recull el bagatge polític d’una organització que, «amb els seus encerts i errors», va lluitar infatigablement per la independència i el socialisme. Així doncs, aquesta és la primera monografia mai publicada sobre el PSAN-Provisional, la primera baula necessària per cobrir un episodi clau en la configuració del moviment d’alliberament nacional i de classe dels Països Catalans.

El mes de març de 1974, cinc anys després de la formació del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, va néixer el PSAN-Provisional. Encapçalada per diversos fundadors de l’estructura originària, l’escissió pretenia redefinir el binomi ideologia-teoria i, sobretot, assajar una nova pràctica organitzativa amb l’objectiu d’articular una estratègia rupturista capaç d’arrelar popularment en plena reforma del franquisme.

La repressió sense treva, el refugi i l’exili, la militància clandestina, i els empresonaments i les tortures no van impedir, però, que el PSAN-Provisional —quantitativament menut, però qualitativament decisiu— assentés els fonaments teoricopràctics que propiciarien l’any 1979 la vertebració de l’eix format per Independentistes dels Països Catalans, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i Terra Lliure.

Carles Benítez i Blanca Serra, en la doble condició d’autors i de testimonis d’aquesta història, han escrit un llibre que recull el bagatge polític d’una organització que, «amb els seus encerts i errors», va lluitar infatigablement per la independència i el socialisme. Així doncs, aquesta és la primera monografia mai publicada sobre el PSAN-Provisional, la primera baula necessària per cobrir un episodi clau en la configuració del moviment d’alliberament nacional i de classe dels Països Catalans.

El mes de març de 1974, cinc anys després de la formació del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, va néixer el PSAN-Provisional. Encapçalada per diversos fundadors de l’estructura originària, l’escissió pretenia redefinir el binomi ideologia-teoria i, sobretot, assajar una nova pràctica organitzativa amb l’objectiu d’articular una estratègia rupturista capaç d’arrelar popularment en plena reforma del franquisme.

La repressió sense treva, el refugi i l’exili, la militància clandestina, i els empresonaments i les tortures no van impedir, però, que el PSAN-Provisional —quantitativament menut, però qualitativament decisiu— assentés els fonaments teoricopràctics que propiciarien l’any 1979 la vertebració de l’eix format per Independentistes dels Països Catalans, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i Terra Lliure.

Carles Benítez i Blanca Serra, en la doble condició d’autors i de testimonis d’aquesta història, han escrit un llibre que recull el bagatge polític d’una organització que, «amb els seus encerts i errors», va lluitar infatigablement per la independència i el socialisme. Així doncs, aquesta és la primera monografia mai publicada sobre el PSAN-Provisional, la primera baula necessària per cobrir un episodi clau en la configuració del moviment d’alliberament nacional i de classe dels Països Catalans.

El mes de març de 1974, cinc anys després de la formació del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, va néixer el PSAN-Provisional. Encapçalada per diversos fundadors de l’estructura originària, l’escissió pretenia redefinir el binomi ideologia-teoria i, sobretot, assajar una nova pràctica organitzativa amb l’objectiu d’articular una estratègia rupturista capaç d’arrelar popularment en plena reforma del franquisme.

La repressió sense treva, el refugi i l’exili, la militància clandestina, i els empresonaments i les tortures no van impedir, però, que el PSAN-Provisional —quantitativament menut, però qualitativament decisiu— assentés els fonaments teoricopràctics que propiciarien l’any 1979 la vertebració de l’eix format per Independentistes dels Països Catalans, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i Terra Lliure.

Carles Benítez i Blanca Serra, en la doble condició d’autors i de testimonis d’aquesta història, han escrit un llibre que recull el bagatge polític d’una organització que, «amb els seus encerts i errors», va lluitar infatigablement per la independència i el socialisme. Així doncs, aquesta és la primera monografia mai publicada sobre el PSAN-Provisional, la primera baula necessària per cobrir un episodi clau en la configuració del moviment d’alliberament nacional i de classe dels Països Catalans.

El mes de març de 1974, cinc anys després de la formació del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, va néixer el PSAN-Provisional. Encapçalada per diversos fundadors de l’estructura originària, l’escissió pretenia redefinir el binomi ideologia-teoria i, sobretot, assajar una nova pràctica organitzativa amb l’objectiu d’articular una estratègia rupturista capaç d’arrelar popularment en plena reforma del franquisme.

La repressió sense treva, el refugi i l’exili, la militància clandestina, i els empresonaments i les tortures no van impedir, però, que el PSAN-Provisional —quantitativament menut, però qualitativament decisiu— assentés els fonaments teoricopràctics que propiciarien l’any 1979 la vertebració de l’eix format per Independentistes dels Països Catalans, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i Terra Lliure.

Carles Benítez i Blanca Serra, en la doble condició d’autors i de testimonis d’aquesta història, han escrit un llibre que recull el bagatge polític d’una organització que, «amb els seus encerts i errors», va lluitar infatigablement per la independència i el socialisme. Així doncs, aquesta és la primera monografia mai publicada sobre el PSAN-Provisional, la primera baula necessària per cobrir un episodi clau en la configuració del moviment d’alliberament nacional i de classe dels Països Catalans.