A l’any 1883, Jacint Verdaguer, amb 38 anys, acompanyat d’un guia, puja al pic de Balaig, el cim més alt de la muntanya del Canigó. Des de les altures, la inspiració porta el poeta a la gènesi del Cant Quart del poema Canigó, un viatge pel Pirineu en una carrossa voladora, on Flordeneu, la fada, sedueix el cavaller Gentil.

La idea propicia una travessia pels cims més alts del Pirineu, plena de reptes i passatges sorprenents que, anys més tard, ja gran, el poeta rememora rellegint la seva obra cabdal, Canigó.