Les trajectòries de Josep Guinovart (Barcelona, 1927-2007) i de Conxa Sisquella (Centelles, 1920-Barcelona, 1996) no es van creuar, ni pel que fa a la formació ni a l’entorn. Tampoc coincidien del tot en enfocaments plàstics, tot i ser coetanis amb una diferència de set anys. Amb tot, tenen un denominador comú: compartien interessos formals, com ara l’afany d’investigació de materials i de procediments, així com el goig per la tactilitat. Però justament aquí neix l’objectiu de la proposta, destacar dues veus singulars de la postguerra, de tarannà lluitador i tenaç que, des de perspectives diferents, però sempre defensant l’ofici, van desenvolupar una pràctica artística compromesa i ferma al llarg de tota una vida consagrada a l’art. Són artistes que sota els durs anys de la dictadura, evolucionen cap a posicions estètiques modernes i de resistència, caracteritzades per l’originalitat, la llibertat i l’experimentació.