Imaginem un rei —d’aquells “d’Orient”— que és de bona pasta, però que viu a l’exili (a l’Orient) perquè la justícia de diversos estats d’Occident li busca les pessigolles… i la pasta! Imaginem que, en el 50è aniversari de la mort del dictador (de mala pasta) que el va col·locar al tron, aquest rei ha de tornar per fer el discurs inaugural dels actes —que costen molta pasta— de commemoració de la instauració de la democràcia.