Aquest any 2026, en el marc dels actes de commemoració del 8 de març – Dia Internacional de les Dones, recuperem el projecte Teixint cures, iniciat l’any 2024. El projecte vol reivindicar i visibilitzar el treball que les dones han fet i fan en el context de l’economia submergida.
L’any 2024 ens vam centrar en els treballs de cures en l’àmbit domèstic i la seva relació amb les cadenes globals de cures i, en el marc del Dia Internacional de les Dones Rurals, en els treballs en l’àmbit rural; enguany, posem el focus en els oficis tèxtils presents tant en l’espai privat com en el públic. Cal concretar que parlem des d’una epistemologia situada, és a dir, parlem des del coneixement generat en un espai històric i geogràfic concret: la relació entre els oficis del tèxtil i el feminisme en el marc general de finals del segle xix i principis del xxi a Europa i, més concretament, a Catalunya i Tàrrega.

Tal com J. Silvestre Rodríguez explica: «A part del treball agrari, les dones ocuparen, per una banda, indústries o ocupacions que eren una “extensió” del treball a la llar, bàsicament el servei domèstic, el tèxtil i el vestit i l’alimentació.»

Els treballs del tèxtil han servit històricament i de manera no reconeguda per ajudar al sosteniment de les economies familiars. El treball tèxtil en la mateixa llar permetia compatibilitzar-lo amb les tasques de la llar i la cura dels fills, filles i gent gran. Per una banda, les dones sargien la roba dels membres de la família per economitzar despeses, i també feien roba de vestir i de casa; per l’altra, cosien des de casa per a botigues o empreses del tèxtil com a modistes i brodadores i, a través d’aquesta activitat, aportaven ingressos a l’economia familiar, però la majoria ho feien des de l’economia submergida i sense cap mena de protecció legal. L’arribada de la dictadura franquista va eliminar els drets laborals de les dones aconseguits gràcies a la lluita de les treballadores del tèxtil iniciada a finals del segle xix. A partir de 1939, les dones han de tornar a les funcions purament domèstiques i, si volen o poden treballar fora de la llar, ho han de fer autoritzades pel marit o el pare.
Moltes dones nascudes durant els primers anys de la postguerra no van poder accedir a drets laborals com una pensió de jubilació, el dret a l’atur o una baixa laboral. No és fins als anys seixanta que es va modificant la legislació vigent i moltes dones passen a treballar a la indústria tèxtil, fet que els millora la situació laboral i així assoleixen una independència social i econòmica superior.

El títol de la campanya és una reivindicació de la sororitat entre dones dins de la mateixa família o en els llocs de trobada com eren les cases, els cosidors, els tallers de confecció o les fàbriques tèxtils. Reivindiquem, doncs, aquest Teixint cures que històricament han fet les dones.
Totes aquestes dones són les que volem reivindicar: Dona que sap cosir, mai no passa fam.