Cançó d’amor i de guerra és una de les sarsueles més importants del repertori català, composta per Rafael Martínez Valls i amb llibret de Lluís Capdevila i Víctor Mora, estrenada el 1926 al Teatre Victòria de Barcelona.

Aquesta obra es desenvolupa en el context històric de la Revolució Francesa, a la zona del Rosselló, l’any 1793, i presenta una història d’amor impossible entre Eloi, un jove treballador, i Francina, la filla de l’amo de la forja. A través de la música, Martínez Valls aconsegueix fusionar les influències operístiques amb elements de la música popular catalana, incloent-hi la sardana, en una obra d’una gran riquesa vocal i orquestral. La sarsuela va ser un èxit rotund, malgrat les dificultats polítiques de l’època, establint un model per a altres compositors de l’època.