Durants els anys 1830 i 1836, dos compositors lleidatans van ocupar els principals càrrecs musicals en la capital de l’estat. De fet, Francisco Andreví, natural de Sanaüja (La Segarra) i Ramon Carnicer, nascut a Tàrrega (Urgell) rivalitzarien per la plaça de Mestre de la Capella Reial de Ferran VII, que finalment va ocupar Andreví, mentre que Carnicer ja era el director dels teatre de la Cort i esdevindria catedràtic de composició del Real Conservatorio de Madrid des de la seva creació. Es van convertir, doncs, ens els dos referents de la música sacra (Andreví) i de l’òpera (Carnicer) en l’Espanya del moment.

Es coneixien des de petits, quan a finals del s.XVIII coincidiren com a escolans a la Catedral de la Seu d’Urgell. A partir d’aquí, les seves vides prendrien camins divergents. Ambdós s’hagueren d’exiliar en aquella Espanya convulsa. Un per eclesiàstic conservador i carlí, l’altre per revolucionari liberal i constitucionalista. Amb dues biografies tan oposades a l’esquena, es retrobaren en les dures oposicions a la Capella Reial, mirant-se de reüll… La veritat d’aquella deliberació ens explica les pugnes ideològiques i polítiques que regnaven en la Cort espanyola. Amb el temps, l’èxit del gènere operístic va donar molt més renom al músic de Tàrrega. Però en aquest concert volem posar una al costat de l’altra les seves millors especialitats: l’òpera de Carnicer i l’Stabat Mater d’Andreví.

Dos lleidatans a Madrid
Elena e Constantino, àries i cors                 R. Carnicer i Batlle
Don Giovanni Tenorio, àries i cors
Elena el Malvina, àries i cors

Stabat Mater per a 4 solistes, cor i orquestra     F. Andreví i Castellà