El concert inaugural de la temporada 2025-26, Ecos de la Terra, és una declaració de principis i vol fer palesa la voluntat de normalitzar la convivència de la cultura universal i la local, la cultura culta i la popular, i la creació contemporània amb els grans clàssics. Totes les seves obres estan inspirades en melodies populars de diferents països.

El concert s’inicia amb l’estrena d’una obra composta per un compositor lleidatà, Miquel de Jorge Artells, que ha estat encarregada gràcies al conveni amb l’AEOS i la SGAE que l’OJC ha aconseguit guanyar per concurs. Aquest encàrrec simbolitza l’arrelament de l’Orquestra Julià Carbonell (OJC) al seu territori, ja que pren com a base una melodia popular de les terres de Lleida. L’obra no només ret homenatge a la tradició musical del territori, sinó que també contribueix a la seva renovació i projecció cap al futur. La decisió d’encarregar aquesta peça emfatitza el compromís de l’OJC amb la creació contemporània i el suport als compositors vius. A més, aquesta estrena posa en valor la riquesa del folklore lleidatà, destacant-ne les seves melodies com a testimoni viu de la història i les emocions d’un poble.

La Suite japonesa de Gustav Holst és una obra d’esperit obert i curiós, en què el compositor britànic integra elements musicals inspirats en la cultura nipona. Aquesta obra connecta amb el concepte d’il·lusió des de la perspectiva del descobriment d’altres tradicions musicals i de l’exploració cultural. Holst, amb aquesta suite, crea una música plena de colors orquestrals que transmet la fascinació per mons llunyans, obrint la porta a la imaginació i al diàleg entre cultures.

La monumental Simfonia núm. 9 «Del nou món» de Dvorák és una de les obres més icòniques del repertori simfònic. Composta durant l’estada del compositor als Estats Units, aquesta simfonia representa una fusió entre el llenguatge musical europeu i les influències de les melodies espirituals afroamericanes i la música dels pobles nadius. L’elecció d’aquesta obra com a peça central del programa no és casual. Dvořák escrigué aquesta simfonia en un moment de canvi profund en la seva vida: instal·lat a un nou país i immers en un context cultural diferent, el compositor transforma aquesta vivència en una música que expressa tant l’enyorança com l’esperança d’un futur il·lusionant. En aquest sentit, connecta amb l’esperit d’aquesta temporada de l’OJC, que s’inicia sota una nova direcció artística i amb una mirada optimista cap al futur. La simfonia també simbolitza l’impuls vital de les noves etapes, convertint-se en una obra que celebra la força de les arrels alhora que abraça el canvi i la innovació. Aquesta obra culminarà el concert amb una injecció d’energia i positivisme, tancant el primer programa de la temporada amb un missatge clar: la música és capaç de transformar, il·luminar i emocionar.