Vers a vers, es desgranen fets i emocions mentre la veu poètica interpel·la les consciències. Com diu Josep Cuello Subirana en el pròleg, M. Dolors Millat cerca «la manera d’expressar allò que es resisteix a ser dit». I continua: «Amb la certesa que el llenguatge poètic no ens allunya de la realitat, sinó que s’hi endinsa fins a l’os.»