Qui no s’ha assegut alguna vegada absort davant la immensitat del mar i ha deixat perdre la mirada entre el balanceig de les onades? I qui no ha fet volar la seva imaginació inspirat pel màgic murmuri d’una font, d’un rierol o la hipnòtica cortina d’una cascada? Qui no s’ha adormit embolcallat pel suau, però constant degoteig de la pluja a l’altra banda de la finestra? Qui no s’ha espantat de petit -o potser no tan petit…-  amb l’arribada d’una violenta tempesta i s’ha amagat sota els llençols?

Totes aquestes sensacions, que ben segur han experimentat més d’una vegada, han servit d’inspiració a molts compositors al llarg de la història de la música. Totes elles amb un denominador comú: l’aigua; aquest element tan indispensable per la vida i que, valgui dir-ho, també hem malgastat durant massa temps.

Amb “El so de l’aigua” la Jove Orquestra de Ponent ens apropa a aquest immens i apassionant món sonor i ens fa viatjar per rius i mars d’aquí i d’allà, fent-nos descobrir com sona l’aigua.