La mostra analitza el vincle tècnic i conceptual entre l’obra gràfica de Goya i Guinovart i la fotografia de García-Alix. El projecte explora com els tres artistes utilitzen el blanc i negre per intensificar la textura i la càrrega expressiva de la imatge. Davant la immediatesa digital, aquesta exposició reivindica l’empremta física —el solc a la planxa i el gra a la plata— com a nexe entre la modernitat crítica de Goya, l’abstracció de Guinovart i les meditacions nocturnes de García-Alix al Museu del Prado.