A principis del segle XX a la població ucraïnesa d’Anatevka, Tevie, pare d’una família jueva que viu pobrament, es debat entre la tradició i l’adaptació als nous temps. De fet l’espectacle musical es centra en la metàfora del violinista sobre la teulada per referir-se als equilibris que planteja la convivència de la tradició amb els nous costums.

Al rerefons de l’obra un conflicte entre veïns russos i jueus que fins aleshores vivien en pau i harmonia: pèrdua de les cases i les terres dels jueus, exili forçat de les famílies jueves però també temps de revolució social i de canvis culturals que canviarien en un futur la manera d’entendre el món. Un argument que en qualsevol moment pot recuperar la vigència i precisament per això, pretén fer reflexionar sobre la integració, la solidaritat, el respecte cap a les tradicions i cap al progrés.