L’Alt Pirineu i l’Aran, amb la seva riquesa hídrica i la protecció dels seus ecosistemes, s’enfronta a desafiaments creixents en la gestió de l’aigua a causa del canvi climàtic, la pressió turística i les demandes agràries i energètiques. En la XII edició de les Jornades per a l’excel·lència analitzarem la situació actual i explorarem solucions sostenibles per garantir la disponibilitat i la qualitat de l’aigua en el futur.

Darrerament estem veient l’impacte del canvi climàtic i l’efecte devastador dels fenòmens meteorològics extrems en el nostre entorn. L’augment de les temperatures i la disminució de les precipitacions afecten el cabal de rius i llacs, així com la regeneració d’aqüífers. El desglaç accelerat de les glaceres pirinenques i la reducció del mantell de neu tenen conseqüències directes en la regulació natural de l’aigua.

La producció d’energia hidroelèctrica i la construcció de les seves infraestructures va ser clau pel creixement econòmic i demogràfic en el nostre territori. No obstant això, la gestió dels embassaments i la innovació dels equipaments ha d’assegurar l’equilibri entre la generació elèctrica amb la preservació dels ecosistemes fluvials. Exposarem les mesures de restauració de cabals ecològics que s’estan duent a terme per mantenir la biodiversitat en un enclavament únic enmig de parcs Nacionals i Naturals.

Per altra banda, les explotacions agrícoles i ramaderes requereixen d’un ús eficient de l’aigua, evitant-ne el malbaratament i la contaminació. La modernització de regadius i la implementació de bones pràctiques agrícoles poden reduir el seu impacte. A més a més, l’increment del consum d’aigua en períodes de màxima afluència degut a l’augment del turisme provoca un desequilibri estacional, una qüestió a analitzar atès que les fonts naturals que abasteixen els dipòsits d’aigua es van esgotant.

Tanmateix, el turisme de muntanya és el motor econòmic del Pirineu i el seu bé més preuat és l’aigua; els seus rius, llacs, molleres i embassaments es converteixen en un element essencial pels seus hàbitats i pels seus habitants. No hem d’oblidar la neu, també anomenada or blanc, ingredient indispensable per garantir les seves reserves, i alhora, esdevé el reclam turístic més rellevant durant l’estació hivernal.

Per tot això, la gestió dels recursos hídrics requereix la cooperació entre administracions públiques, agents econòmics, ens locals i la ciutadania. La planificació hidrològica ha d’integrar criteris ambientals i socials per nodrir tots els sistemes dependents de manera equitativa i respectuosa. Només així podrem sostenir la capacitat regenerativa i preservar l’equilibri dinàmic d’un recurs vital com és l’aigua al Pirineu.