L’artista proposa un viatge íntim cap a l’arrel de la matèria — i, alhora, vers l’aire, la llum i el despreniment del que ja no és necessari. En aquesta nova sèrie, la flor emergeix no només com a imatge de bellesa efímera, sinó com a símbol de renaixement, de gestació silenciosa i de connexió amb el cicle natural de la transformació. 
 

És un impuls que l’artista identifica com a part del seu procés: “l’impuls que em guia a descobrir la veritable essència” . Aquesta essència traspassa la superfície del llenç o de la fusta, transcendeix la matèria visible per convidar-nos a contemplar el que hi ha al darrere — el gest, la petjada, el rastre d’un temps interior que es fa forma.