Karlos Gil (Talavera, 1989) explora les idees de la natura i la seva transformació a través de la geologia profunda per explorar l'"alteritat" del món que ens envolta. La seva pràctica examina les maneres complexes i sovint contradictòries en què els éssers humans es relacionen amb el món natural, superposant les seves obres d'art amb històries xifrades de ciència ficció, ocultisme, cultura subterrània, nihilisme, mitologia i evolució industrial i biològica. Els seus darrers projectes es conceben com escenaris que generen noves possibilitats de codependència entre els esdeveniments i els objectes que produeixen, reflexionant sempre sobre una impressió manifesta de la “caiguda del temps”, la decadència, la ruïna o l'obsolescència del temps històric. 
 
Karlos Gil va estudiar a l'Escola d'Arts Visuals de Nova York i a l'Escola de Belles Arts de Lisboa i Madrid, on es va doctorar el 2016. Ha realitzat diverses exposicions internacionals en espais com el Centre Pompidou de París; HKW, Berlín; Witte de With, Rotterdam; NTU CCA, Singapur, Gasworks, Londres; Fondazione Baruchello, Roma; CRAC-Montbeliard; Galería Luisa Strina, Sao Paulo; MARCO, Vigo; CA2M, Madrid.