Signes és una escultura cinètica audiovisual que es desplega com un llenç generatiu de llum, moviment i so. Situada en la intersecció entre l’art cinètic, l’abstracció, el light art i la música visual, l’obra substitueix la composició fixa per un sistema viu i en transformació constant.

Una retícula de segments lumínics rotatoris constitueix la seva estructura. Governats per un sistema algorítmic, aquests elements tracen línies, geometries i signes efímers sobre l’espai, combinant la llum directa amb els reflexos que es projecten sobre la superfície blanca. Cada moviment té, alhora, una correspondència sonora: angle, velocitat, intensitat i color intervenen en la generació del so, fent que allò que es veu i allò que s’escolta siguin manifestacions d’un mateix procés.

Concebuda com un instrument autònom de música visual, Signes genera composicions que no es repeteixen mai exactament. Un conjunt de regles geomètriques i compositives, combinades amb un cert grau d’indeterminació, dona lloc a un paisatge audiovisual en evolució contínua, a mig camí entre el comportament orgànic i l’automatització digital.

L’obra dialoga amb la tradició de l’art cinètic i generatiu, entenent l’obra no com una forma immutable, sinó com un sistema de relacions i possibilitats. El codi, l’electrònica i els mecanismes desenvolupats pels artistes esdevenen així una extensió del llenguatge escultòric: una partitura que no determina una única forma, sinó les regles a partir de les quals llum, matèria i so poden organitzar-se contínuament de maneres noves.

Playmodes és un és un taller d’artesania contemporània.

Fundat l’any 2006 per Santi Vilanova i Eloi Maduell, la seva pràctica transita lliurement entre l’art, la música, el disseny, la ciència i la filosofia, combinant la investigació conceptual i tecnològica amb una cultura del “fes-t’ho-tu-mateix” profundament arrelada.

Cada projecte de Playmodes adopta el seu propi format i escala. Pot prendre la forma d’una escultura cinètica, una peça de música contemporània, una instal·lació espacial, una intervenció en el paisatge, o una escenografia per a les arts escèniques. Sense definir-se per cap mitjà en particular, les seves obres comparteixen una investigació continuada al voltant de la música visual, la percepció de l’espai, la llum, el so, i el temps.

Els algoritmes conviuen amb mecanismes construïts a mà. El codi amb l’òptica, l’electrònica i la fabricació. Els processos digitals no són tractats com una finalitat en si mateixos, sinó com a eines dins d’un ofici més ampli, capaç de donar forma física a les idees que -des de múltiples perspectives- consoliden una sensibilitat construida al voltant de l’abstracció formal, la sincronia audiovisual i la generativitat. Durant les darreres dues dècades, el treball de Playmodes s’ha presentat internacionalment, de Xangai a Nova York, de Sydney a Amsterdam, de Barcelona a Medellín. Els seus projectes han rebut reconeixements internacionals en els àmbits de l’art i el disseny, i les seves obres formen part de col·leccions institucionals i privades d’arreu del món.