L'obra de Jordi Bresolí se situa en la confluència entre l’ancestral i el contemporani, fent ús de la geometria sagrada com a llenguatge universal. La seva pràctica artística cerca la unificació de les energies tel·lúriques i còsmiques, generant una vibració estètica que transcendeix la matèria. Amb més de vint anys de trajectòria, ha destil·lat un llenguatge visual que evoluciona des del realisme cap a una abstracció geomètrica pura, on la forma simbòlica actua com a pont entre el visible i l’invisible.
 

Pep Fajardo, al seu torn, ens proposa una geometria que ordena però també emociona. Com ell mateix afirma, “els objectes artístics són finestres obertes als sentits”, i les seves peces ens interpel·len a través del sensacionisme —tal com el definia Pessoa—, fent de l’art una vivència intel·lectual i sensitiva. Les seves obres són metàfores objectuals que parteixen de l’observació de la natura, de paisatges reals o imaginaris, d’arquitectures inventades, de màquines enigmàtiques, del viatge i del pas del temps.

Geometria i Ànima presenta obres de producció recent que combinen la precisió formal amb l'experimentació matèrica i l'obertura simbòlica. En totes dues pràctiques, la geometria actua com a canal d'expressió de l'ànima i com a estructura que sosté el misteri.