El concert inaugural d’enguany no podia no retre homenatge a La vida es sueño, de Pedro Calderón de la Barca. Per això hem volgut imaginar què hauria passat si Calderón hagués concebut la seva obra més icònica amb música, tal com passava a la Itàlia del moment. Dos investigadors de la Universitat de Navarra, Albert Recasens i Ignacio Arellano –editor de les obres de Calderón–, ens proposen un projecte amb una quinzena d’intèrprets, on es combinen diàlegs teatrals amb villancets, tonos, motets i madrigals del Siglo de Oro escrits per compositors amb qui Calderón havia treballat.

Ah! I menjarem xocolata i brindarem amb un còctel per a l’ocasió, sortit de la imaginació d’un dels grans xefs d’avui, el llorejat Aitor Zabala, artífex del restaurant Somni de Los Angeles.