Ella és una gran estrella reconeguda i estimada pel seu públic. No és exactament una actriu, sinó més aviat una comedianta. I encara més concretament, una monologuista. Els seus xous, divertits, irònics, i també punyents, delecten les espectadores als teatres i també a la televisió.

El que ningú no coneix és la seva autèntica personalitat, ni la vida privada de l’estrella, la Lali Symon. I molta gent es pregunta si ella, que sempre es mostra alegre, enginyosa, directa i desinhibida davant la gent, és igual a dins i a fora de l’escenari.

I així, veurem que, quan s’apaguen els focus i ella abandona l’espai públic dels seus monòlegs, es transforma en una altra persona (o potser podríem dir també en un altre “personatge”?) i manté una relació especial i molt intensa amb dues dones decisives per a la seva vida privada: la seva mare i la seva filla, a les quals sempre ha mantingut al marge de la seva professió.

A partir d’aquí, la comèdia i la tragèdia s’alternen en tots dos espais, el públic i el privat, amb vasos cada vegada més comunicants. I la ficció i la realitat acaben encreuant-se de manera gairebé indeslligable.