"L’exoesquelet és l’armadura exterior del cos d’un animal, l’ossamenta que li serveix de protecció. Les formigues, les aranyes i els centpeus són algunes de les criatures que tenen aquesta mena d’esquelet. En el present poemari, l’anatomia dels textos també són la carcassa d’un cos amb una arquitectura pròpia i visible, una estructura interior que alhora és un paisatge exterior. Aquest és el viatge d’una veu que il·lumina els límits d’una corporalitat en moviment, entre la revelació i el misteri. Jèssica Ferrer Escandell traça les coordenades d’una geografia poètica que s’obre com un ventall de possibilitats. Busca en les paraules la densitat i la porositat dels ossos, la memòria, l’aixopluc. Aquí la forma, l’ofrena, la insistència, la mobilització, la indocilitat i la cura són algunes de les claus d’accés per a aquesta llar col·lectiva que s’anhela: una interioritat compartida, un espai sense arrels, la promesa que tots els racons puguin ser casa".