Palmira Jaquetti i Isant va néixer el 21 de setembre de 1895 al Poble-sec de Barcelona. Des de petita va rebre una formació inusual per a una noia de família modesta com la seva. Va seguir cursos de música i dibuix, i va obtenir els títols de mestra de primera ensenyança, de batxiller i de llicenciada en Filosofia i Lletres.

La docència va ser sempre la seva vocació. El 1933 va ser contractada com a professora de la xarxa d’Instituts-Escola de la Generalitat de Catalunya i, després de la Guerra Civil, va exercir de catedràtica de francès del cos estatals de professors de segona ensenyança fins que va morir el 8 de maig de 1963, a Els Monjos, en un accident de cotxe.

Al llarg de la seva vida va estar vinculada a importants institucions culturals del país, com l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona i l’Ateneu Barcelonès. Va produir una obra extensa que abasta camps com la poesia, la traducció, la música, la pedagogia i el folklore, i va ser una de les col·laboradores més prolífiques de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya per a la qual va recollir més de 10.000 cançons, recorrent els dos Pallars els anys 1925, 1926, 1927, 1928, 1929 i 1931, segons consta al llibre Del viure i de la terra: Palmira Jaquetti al Pallars i a la Ribagorça (Consell Cultural de les Valls d’Àneu, 2022). Enamorada de la Val d’Aran, hi va viure llargues temporadas, com es narra a la novel·la Torneu-vos cant (Pagès Editors) de Meritxell Nus. El 1973, amb motiu dels deu anys de la seva mort, se li van dedicar homenatges a Barcelona, Arties i Salardú.

L’exposició Llum a l’ànima vol focalitzar l’atenció en un aspecte consubstancial a la seva personalitat: una gran força interior, que la va ajudar a projectar vitalitat i entusiasme en allò que feia, però també a superar les adversitats individuals i col·lectives que li va tocar viure.