LA NOVENA DE BEETHOVEN, UN CLAM PER LA PAU

El 18 de juliol de 1936, mentre esclatava la Guerra Civil, Pau Casals assajava la Novena Simfonia de Beethoven al Palau de la Música Catalana en un concert on també havia de participar la soprano Conxita Badia. Aquell concert mai no es va arribar a fer.

En aquesta ocasió, l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat i l’Orfeó Lleidatà, en col·laboració amb l’Auditori Enric Granados, fan sonar de nou aquesta obra universal com un clam per la pau, recordant la figura de dos referents musicals catalans, Conxita Badia de qui es commemora els 50 anys de la seva mort, i Pau Casals en el 90 aniversari d’aquell concert interromput per la guerra.

PROGRAMA

Obertura "Leonora" n. 3 en Do major, op. 72 b                Ludwig van Beethoven

Simfonia núm. 9 en Re menor op 125                                 Ludwig van Beethoven

FITXA ARTÍSTICA

Orquestra Simfònica Sant Cugat

Orfeó Lleidatà. Pol Pastor, director

Quòdlibet Cor. Albert Santiago, director

Begoña Alberdi, soprano; Anaïs Masllorens, contralt; Jordi Casanova, tenor; Joan Garcia, baríton

Salvador Brotons, director

La novena de Beethoven, molt més que l’Oda a la Alegria

Els 25 minuts que dura el darrer moviment no haguessin passat a la història sense els tres moviments anteriors. I això Beethoven ho tenia molt clar. Potser per aquesta raó no va donar per acabada l’obra fins que no va estar del tot segur que havia aconseguit el que es proposava: transmetre una idea com la de la Fraternitat Humana utilitzant música pura. Cercava la forma de crear un lligam entre veu humana i orquestra simfònica sense que el text esborrés la prioritat de la música, però que l’ajudés a transmetre el missatge que tots els homes i dones som germans.

Va estar anys donant voltes a l’obra, omplint d’apunts papers i papers, i preguntant-se si la utilització d’un cor com a final d’una obra simfònica era o no una bogeria. Finalment, va ser una necessitat.

Beethoven va posar música a un text però ho va fer sobre la premisa de mantenir la primacia de la música. Segons el director Wilheim Furtwängler: “Per resoldre el final d’aquesta simfonia Beethoven necessitava un text sense un significat massa detallat, que no posés barreres al músic. I el va trobar en l’Oda a l’Alegria de Schiller que no celebra aquesta o aquella alegria definida sinó la idea d’alegria en general”.

En diferents moments de la composició Beethoven va escriure algunes guies literàries que no van ser incloses a l’obra, però apuntaven que l’home arriba a l’alliberament i a la unitat, és a dir, a l’alegria del darrer moviment, passant per les tres etapes que representen els primers moviments (destí, exuberància física i amor). La Simfonia núm. 9 es va estrenar el dia 7 de maig de 1824 al Teatre Karntnertör de Viena i dedicada al rei de Prusia, Frederic Guillem III.

David Puertas Esteve, divulgador musical

Salvador Brotons, director

Salvador Brotons és director de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat des de fa tres temporades i de la Vancouver Symphony des del 1991. Ha estat titular de la Simfònica del Vallès, de la Ciutat de Palma, de l’Oregon Sinfonietta i de la Banda Municipal de Barcelona. També participa regularment en festivals internacionals com el Blue Lake de Michigan. Com a compositor, ha escrit més de 150 obres, moltes d’elles editades i enregistrades en segells com Naxos, EMI o Harmonia Mundi. Ha guanyat diversos premis, entre els quals destaquen el Premi Orquestra Nacional d’Espanya (1977), el Premi Ciutat de Barcelona (1983 i 1986), el Premi Reina Sofia (1991) i el Life Achievement Award (2020). Va ser director titular de l’Orquestra Simfònica de les Balears (1997– 2001, 2009–2013), de l’Orquestra Simfònica del Vallès (1997–2002) i de la Banda Municipal de Barcelona (2007–2018). Actualment, compagina la direcció de la Simfònica Sant Cugat amb una intensa activitat internacional com a director i compositor, dirigint orquestres d’arreu del món i desenvolupant nous projectes musicals. La seva trajectòria destaca per la versatilitat i l’excel·lència tant en la interpretació com en la creació musical.

Orquestra Simfònica Sant Cugat (OSSC)

L'Orquestra Simfònica Sant Cugat (OSSC) és una formació musical professional amb una sòlida trajectòria de trenta-cinc anys, fortament arrelada al territori. Fundada el 1990, l'OSSC ha evolucionat des d'una orquestra de cambra fins a convertir-se en una orquestra simfònica de prestigi. Amb més de 830 concerts realitzats, incloent-hi 223 actuacions al Teatre-Auditori de Sant Cugat i 485 concerts en 78 ciutats diferents, l'orquestra ha estat un referent cultural en l’àmbit local com nacional. Actualment dirigida pel mestre Salvador Brotons, l'OSSC ha col·laborat amb destacats directors com Josep Ferré, Joan Albert Amargós, Edmon Colomer, Donald Appert, Miguel Roa, Enrique Ricci, Miquel Ortega, David Jiménez, Peter Herbolzheimer, José Carlos Martínez, Juan E. Guacci, Jordi Piccorelli, Daniel Gil, Grigor Palikarov, Antoni Ros-Marbà, Gerard Claret, Lucca Bagagli, Santiago Serrate, Roit Feldenkreis. L'orquestra destaca per la seva professionalitat, la recerca constant de l'excel·lència i la connexió amb el públic, oferint una experiència musical extraordinària. A més, l'OSSC ha tingut el privilegi de compartir escenari amb artistes de renom com el tenor Josep Carreras, en un concert memorable al Palau Sant Jordi davant 20.000 espectadors. La seva tasca pedagògica també és remarcable, amb activitats educatives per escolars i la creació de l'Orquestra Simfònica Juvenil de Catalunya el 2007. Amb el suport de l'Ajuntament de Sant Cugat, la Diputació de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'OSSC continua sent un pilar fonamental en la promoció de la música simfònica a Catalunya.

Orfeó Lleidatà

Fundat l’any 1861, al llarg de la seua història ha realitzat actuacions per tot Catalunya, a la resta de l’estat, i a França, Itàlia, Andorra, Suïssa, Alemanya, Txèquia i Hongria. El repertori del Cor és ben divers i polifacètic, i recorre la música religiosa, la cançó popular, els musicals, i un llarg etc, sent precursor dels negres espirituals als anys 60 a l’estat espanyol, del cant gregorià, de la cançó popular i d’autors catalans contemporanis. L’Orfeó Lleidatà és un cor de gran versatilitat que aborda registres i gèneres molt diversos. Des del repertori clàssic i grans obres simfònic-corals fins la cançó popular, els musicals o el gòspel. Actualment, sota la direcció de Pol Pastor, està assumint nous reptes artístics marcadament innovadors. Entre les produccions més recents hi destaca el Cant de les Estrelles d’Enric Granados conjuntament amb l’Orfeó Català a l’Auditori Enric Granados i al Palau de la Música Catalana (2011), el Mozart Rèquiem al Teatre de La Llotja (2012), la Gran missa en Do m de Mozart (2015), el Rèquiem de Fauré amb l’Orquestra Simfònica Victòria del Àngels (2017)el Carmina Burana de Carl Orff amb l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida al teatre de La Llotja de Lleida (2018), el Rèquiem de Mozart en homenatge a Lluís Virgili al Teatre de la Llotja de Lleida i al Teatre Ateneu de Tàrrega (2019) i Dancing Vivaldi (2021) amb l’Orquestra Simfònica Victoria de los Ángeles i la companyia PAR en dansa de Terrassa en una gira per diversos teatres i auditoris de Catalunya. Des de 2023, com a cor resident al Teatre de la Llotja de Lleida, ha estrenat produccions innovadores i interdisciplinars com  Mare Terra (2023) amb l’escola coral, Immortal (2024) amb el Conservatori de Dansa de l’Institut del Teatre, i Òpera a les Venes (2025) amb l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida i la Fundació dels Canals d’Urgell. També cal destacar produccions amb nous repertoris com Blanc (2013), En català si us plau (2014), Songs.cat (2017), Spiritual (2021), Mare Terra (2023) i l’exitós Christmas.cat , tot un clàssic nadalenc que ja suma onze edicions consecutives des de la seva estrena l’any 2014.

Quòdlibet Cor

Quòdlibet Grup Coral va iniciar la seva trajectòria fa més de quatre dècades sota la direcció d’Oriol Comelles. Al llarg dels anys, ha comptat amb la batuta de directors com Poire Vallvé, Pablo Larraz, Tomeu Quetgles, Esteve Costa, Xavier García Cardona i, actualment, Albert Santiago. Durant aquests anys, ha ofert nombrosos concerts arreu de Catalunya, Espanya i Europa. Ha actuat en escenaris tan emblemàtics com el Palau de la Música Catalana i la Cripta de la Sagrada Família i ha col·laborat amb formacions tan reconegudes com l’Orfeó Català, l’Orfeó Gracienc, la Coral Cantiga o el Cor Madrigal. El seu repertori abraça des dels madrigals i la música del Renaixement fins a peces del Barroc, el Modernisme i el Noucentisme catalans o cançons populars. Entre les obres interpretades destaquen la Missa núm. 2 de Schubert, el Rèquiem de Mozart i el de Fauré, la Missa Nelson de Haydn, el Glòria de Vivaldi, Carmina Burana de Carl Orff, la Passió segons Sant Joan de Bach, El nostre Nadal de Francesc Civil, El Mirador de Josep Vila o La flauta màgica de Mozart. El 2023 Quòdlibet va celebrar el seu 40è aniversari amb la Missa de la Coronació de Mozart, reafirmant la seva passió per la música i la seva vocació de compartir-la amb el públic.

Begoña Alberdi, soprano

Begoña Alberdi, soprano. L’any 1989 va guanyar el Concurs Internacional de Cant Julián Gayarre de Pamplona. En dos anys consecutius va guanyar la Marató de Veus Noves organitzada per l’Òpera de Cambra de Catalunya. Va obtenir el segon premi al concurs nacional Eugenio Marco de Sabadell. Ha participat com a solista amb l’Orquestra del Metropolitan Opera de Nova York a Pamplona. Ha actuat més de 300 vegades al Liceu i als principals teatres d’òpera del món. Durant la crisi del coronavirus, al març de 2020, va assolir una gran popularitat quan es va difondre un vídeo on cantava l’ària "O mio babbino caro" de Puccini per als veïns de la seva illa de l’Eixample. En aquest context va rebre el sobrenom de “la soprano de la pandèmia”. L’any 1989 va debutar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb La fiamma, un teatre on ha arribat a interpretar més de vint papers secundaris en òperes com Jenůfa, Borís Godunov, Manon Lescaut, Die Walküre, Salomé, Una cosa rara, Aida, Beatrice di Tenda, Alcina, Norma, La Favorita, Parsifal, Le nozze di Figaro, Don Giovanni, Peter Grimes, Macbeth, Die tote Stadt, etc. Ha actuat més de 300 vegades al Liceu i als principals teatres d’òpera internacionals.

Anaïs Masllorens, mezzosoprano

Anaïs Masllorens, mezzosoprano nascuda a Barcelona, col·labora habitualment amb teatres d’òpera com el Gran Teatre del Liceu, on ha participat en produccions com Adriana Lecouvreur, Manon, Ariadne auf Naxos, L’enigma di Lea, i pròximament a El monstre del laberint i La petita guineu astuta. Ha interpretat papers en òperes com Carmen, Moses und Aron, Rigoletto, Hänsel und Gretel, Cavalleria rusticana, La fille du régiment, El rei que s’enfadà i La Canterina, en escenaris com el Teatro Real de Madrid, el Kursaal de Sant Sebastià o el Palau de la Música de València. Ha participat al Petit Liceu amb òperes infantils com La Ventafocs i Cosí "fun" tutte, així com en els tallers pedagògics del Teatro Real. Ha treballat amb directors com Josep Pons, E. García-Asensio, D. Puntos o E. Colomer. Compagina la seva activitat operística amb l’oratori i el Lied, interpretant obres com la Passió segons sant Mateu, El Messies, Te Deum de Bruckner, Rèquiem de Mozart i la Novena Simfonia de Beethoven. S’ha format amb Dolora Zajick i Ana Luisa Chova, i ha rebut classes magistrals de Jaume Aragall, Montserrat Caballé, entre altres.

Jordi Casanova, tenor

Jordi Casanova, tenor nascut a Reus, va iniciar els seus estudis musicals amb Maria Massià i Carbonell i va continuar la seva formació vocal al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb Myriam Francheri i Manuel García Morante. Va obtenir el títol superior de cant al Conservatori del Liceu i es va perfeccionar amb Carme Bustamante, Cindee Sunner i Kurt Widmer. És llicenciat en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. En l’àmbit operístic ha interpretat obres com Il Giovedì Grasso, Rita, Don Pasquale, La Fille du Régiment, Il barbiere di Siviglia, Le nozze di Figaro, Die Zauberflöte, Don Giovanni i Il Mondo della Luna. També ha destacat com a solista en oratoris de Bach, Händel, Vivaldi, Mozart i Haydn, així com de compositors barrocs i clàssics hispànics. Ha actuat en sales i teatres destacats de l’Estat espanyol (Liceu, Auditori, Teatro Real, Maestranza, Euskalduna, Arriaga, Tenerife) i a l’estranger (Alemanya, França, Itàlia, Israel, Andorra). Va debutar al Gran Teatre del Liceu la temporada 2001–2002 i ha participat en més de 15 produccions.

Joan Garcia Gomà, baríton

Va estudiar al Barcelona Opera Studio, Amics Òpera Sabadell i Acadèmia Savall. Ha rebut classes de cant de Montserrat Caballé, Jaume Aragall, Isabel Penagos, Carlos Chausson, Fiorenza Cedolins, Raquel Pierotti, Francesca Roig, Roberto Accurso i María Gallego. Ha interpretat els rols operístics de Papageno (Flauta Màgica), Giorgio Germont (Traviata), Marcello (Bohème), Belcore (Elisir d’Amore), Escamillo (Carmen), Sílvio (I Pagliacci). En sarsuela ha interpretat els rols principals de Luisa Fernanda, La Leyenda del Beso, La del Manojo de Rosas, La del Soto del Parral, Katiuska. Quan a oratori i cantates; Mesies de Händel, Passió segons Sant Mateu de Bach, Carmina Burana d’Orff, Oratori Nadal de Saint Saens, Petita Missa Solemne de Rossini, Requiem de Fauré. Ha treballat amb La Fura dels Baus i Comendiants. Guardonat amb el 3r premi al concurs Mirabent Magrans 2012, 3r premi masculí al Concurs de Cant de Logroño 2011, va ser un dels guanyadors del XIV Concurs Mirna Lacambra 2010. Ha cantat al Gran Teatre del Liceu, Deutsches Nationaltheater and Staatskapelle Weimar, Maestranza de Sevilla, Alter Oper Frankfurt y Park Inn by Radisson Uppsala.