Al carrer plouen claus.
Cinc pallassos truquen al timbre.
La solitud s'escapa pel forat del pany.
L'humor i la poesia es creuen al llindar de la porta.
Una invasió d'absurda intimitat, de bogeria i de rialles.
Les portes, obertes... ballen.

Un espectacle de teatre gestual
desbordant de tonteries.
Sense paraules.
Sense límits.
Sense ordre.
Tot és possible.