Natural de Vallfogona de Riucorb, ha desenvolupat una intensa i variada activitat al món de la pintura, com a creador, docent, investigador, historiador i comissari d'exposicions. Ha publicat diversos llibres i assaigs sobre pintura, com Entendre Miró (1993), L'esperit de la creació artística (2009), Des del cor de la pintura (2012), L'art de l'aigua (2016), Vallis fecunda (2017), i La pintura com a experiència cognitiva (2022). És membre de l'Institut de Recerca de l'Aigua de la Universitat de Barcelona, així com de l'Institut de Recerca en Art, Disseny i Societat de la Universitat de Porto

El títol de paisatges invisibles és una metàfora que vol posar en evidencia unes qualitats dels paisatges que tenen un altre sentit figurat del que habitualment entenem per invisible. Hi ha paisatges i paisatges, uns més exuberants, sensacionals, singulars o coneguts, i d’altres més escassos, anodins, corrents, o desconeguts. Però en el mon de l’art i de la creativitat pictòrica no importa l’aparença, sinó el que compta és que arribin a l’anima del qui l’observa. 

Els paisatges que veureu en aquesta exposició, estan en la línia de la subtilitat harmònica perquè la seva tipologia, la de la Vall del Corb és bastant modesta. No obstant, el seu microcosmos ens depara un munt de sorpreses i sensacions, variades i canviants morfologies, biologies i estacions. El dibuix i la pintura resultant es desenvolupa en consonància, amb una actitud i una voluntat similars, és a dir dins de les qualitats estètiques humils, subtils i discretes, des del silenci de la natura, en la recerca de l’essència i de l’harmonia més absoluta i en la línia de l’anomenat Èsperit de finés (esperit de finura) un dels principis més preuats de l‘estètica oriental, motiu pel qual, el llenguatge pictòric que veureu és mou amb aquesta sensibilitat. Sensibilitat pictòrica poc avesada a les nostres terres, per tant una bona ocasió per gaudir-la amb una copa de vi a la ma.