Poques presentacions necessiten The Gundown, una de les bandes de punk rock més sòlides i personals del territori. Des del 2008 —en color i en blanc i negre— porten cuinant el seu propi estil made in Tarragona, barrejant influències que van del punk clàssic del 77 (The Clash, Stiff Little Fingers, The Jam) fins al power pop salvatge de Hüsker Dü. El seu últim LP, Dead End Alleyway, és un disc treballat durant anys, cuinat a foc lent i servit amb tota la intensitat del power-trio. Dotze temes com dotze descàrregues de ràbia i melodia, amb guitarres esquinçadores, ritmes que ho arrasen tot i lletres personals, rabioses i nostàlgiques. Punk-rock, punk-pop o power-pop: tot dins d’una mateixa explosió lluminosa i irresistiblement coreable.

Des de Valls, capital de la música emergent i seu de l’elit musical actual, arriben Insomni. La banda planta cara amb un crit a la consciència col·lectiva i amb un so que apel·la tant a les emocions primitives com a les sofisticades. Guitarres esmolades, ritmes contundents i actitud punk sense pèls a la llengua. El seu darrer treball, De merda fins al coll, neix de la lucidesa de saber que fer música és una batalla contra el temps, l’esforç i els diners. Però també és la seva manera de continuar existint com a grup, amb humor negre i molta mala llet, contents menjant-se —i servint-nos— una bona merda.

I per si tot això no fos prou, els mítics Parabellum tanquen el cercle. Els de Barakaldo porten des del 1984 fotent canya i demostrant que la seva flama no s’apaga. Amb el seu darrer treball, mantenen viva la seva essència i confirmen que, a més de la bogeria, la llegenda continua.