Pax Cor de Cambra obrirà aquest diumenge el cicle Clàssica Oberta a l'Espai Orfeó
El projecte es desplegarà en 8 municipis i 6 comarques de Lleida, creant una programació estable de clàssica al territori
El projecte es desplegarà en 8 municipis i 6 comarques de Lleida, creant una programació estable de clàssica al territori
CLÀSSICA OBERTA és un projecte impulsat per la Fundació Orfeó Lleidatà que neix amb la voluntat de fer arribar la música clàssica a nous públics, nous espais i nous territoris. El projecte parteix d'una idea clara: la música clàssica és un patrimoni cultural universal que ha de ser accessible a tothom, independentment del lloc on es visqui o dels coneixements previs de cada persona.
La temporada 2026-2027 representa un punt d'inflexió en l'evolució del projecte. CLÀSSICA OBERTA fa un pas més enllà de la programació estable de l'Espai Orfeó de Lleida i inicia la construcció d'una xarxa territorial de música clàssica que connecta la ciutat amb diferents municipis de la demarcació, compartint una mateixa direcció artística, una programació d'alta qualitat i una identitat comuna. Aquest nou model és fruit de la col·laboració entre institucions que comparteixen una mateixa visió:
La Fundació Orfeó Lleidatà exerceix la direcció artística i la coordinació general del projecte, aportant la seva experiència en l’àmbit musical, la gestió cultural i la creació de nous públics.
La Fundació Horitzons 2050, compromesa amb el projecte des de la seva creació, fa possible la seva consolidació i creixement territorial, amb la voluntat de contribuir a un model cultural més equilibrat, cooperatiu i arrelat al país.
L’Institut d’Estudis Ilerdencs, que amb el seu suport facilita l’expansió del projecte amb l’objectiu de consolidar una programació estable de música clàssica arreu del territori.
UNA XARXA TERRITORIAL DE MÚSICA CLÀSSICA
La principal novetat de la temporada 2026-2027 és la creació d'una xarxa territorial estable de música clàssica. Gràcies al suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la col·laboració de la recent creada associació Joventuts Musicals de Lleida, Pirineu i Aran, el projecte desplega una programació compartida entre Lleida ciutat i diferents municipis de la demarcació. Aquesta xarxa integra ateneus, associacions culturals i equipaments patrimonials que treballen coordinadament sota una mateixa direcció artística, compartint recursos, experiències i una programació d'excel·lència. El projecte deixa d'entendre el territori com una suma de municipis per convertir-lo en una comunitat cultural connectada, on la música circula, crea vincles i genera oportunitats.
DIUMENGE 25.10 - 19.00 h - ESPAI ORFEÓ
PAX COR DE CAMBRA
Pax Cor de Cambra, veu; Esteve Costa i Ventura, direcció.
Un viatge coral amb Pax Cor de Cambra, dirigit per Esteve Costa i Ventura, a través de músiques sacres, profanes i catalanes de diferents èpoques i orígens. Una proposta per descobrir la força, la delicadesa i la riquesa del cant coral en l’ambient proper i distès del cicle Clàssica Oberta.
Pax Cor de Cambra és un conjunt vocal nascut el 2012 a Sabadell, arran d’un projecte de final de carrera de direcció coral del seu director, Esteve Costa i Ventura. El cor treballa repertoris de totes les èpoques i gèneres, des de l’Edat Mitjana fins al segle XXI, amb una atenció especial a la música coral catalana actual.
Ha actuat en diversos cicles i festivals de Catalunya, com el Cicle de Música Sacra Coral del Monestir de Sant Cugat, el Cicle d’Orgue de La Sénia, el Festival Internacional Musiquem Lleida, el Festival Orgues de Ponent i del Pirineu, el 50è Festival Internacional de Cant Coral de Barcelona i el Simposi Mundial de Cant Coral de 2017. També ha treballat sota la direcció de noms com Xavier Puig, Salvador Brotons, Jordi Mora, Mireia Barrera i Marcel Ortega, i ha compartit escenari amb cors, intèrprets i formacions destacades, entre les quals Albert Guinovart, Álvaro Metzger, Jonatan Carbó, la Cobla Sant Jordi, l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquestra Simfònica Segle XXI, la Jove Orquestra InterComarcal i la Jove Orquestra de Cerdanyola.
El 2016 va enregistrar sis obres del compositor i cantaire Josep Ollé i Sabaté. El 2018 va ser finalista i guardonat al 38è Certamen Coral Fira de Tots Sants de Cocentaina, i en diverses ocasions ha estat cor pilot dels cursos de direcció coral de la FCEC.
Amb motiu del seu desè aniversari, el cor va impulsar el projecte Estrenes la tardor de 2022, dedicat a compositors catalans actuals i en col·laboració amb el Cor Albada. La celebració es va tancar la primavera de 2023 amb el Cicle Coral 10 anys de Pax, en què van rebre l’Ensemble Vocal Alter Echo de Lió, formació a qui van tornar la visita el maig de 2025.
Esteve Costa i Ventura
Nascut a Castellar del Vallès, hi comença els seus estudis musicals i posteriorment obté el Grau Professional de Cant a Sabadell i el Superior de direcció coral a l’ESMUC. També és llicenciat en filologia francesa per la UAB.
A banda de la formació reglada, la seva passió per l’art coral neix d’una intensa trajectòria com a cantaire a diversos cors (destacant els deu anys que va formar part de Lieder Càmera), i pel pas per diversos cursos de direcció amb professors com Harry Christophers, Gary Graden, Vytautas Miskinis, Martin Schmidt o Pablo Heras-Casado, entre d’altres.
Ha dirigit cors com la Coral Belles Arts de Sabadell, el Cor Exaudio i el Cor d’Homes d’Igualada, Quòdlibet Grup Coral de Molins de Rei o el Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal. També ha format part dels equips tècnics de la FCEC i de Corals Joves de Catalunya.
El 2012 funda Pax Cor de Cambra; i el 2022, el Cor Pedrell, amb qui ha enregistrat un àlbum monogràfic dedicat a la música de Josep Ollé i Sabaté i un segon amb obres de diversos compositors catalans sobre textos de Joan Salvat Papasseit. Des del setembre de 2024 també és el director del cor de cambra GAC de Barcelona i des del setembre del 2025, dirigeix La Fuga dels Lluïsos de Gràcia i l’Agrupació Coral de Matadepera.
Destaca per un gran coneixement del repertori coral i, sobretot, pel seu compromís amb la creació coral dels nostres dies, que l’ha dut a estrenar una trentena d’obres d’una vintena de compositors diferents.
PROGRAMACIÓ OCTUBRE-DESEMBRE 2026
DIUMENGE 08.11 - 19.00 h - ESPAI ORFEÓ
SAXORETRAT
Aina Font, saxòfon; Pablo Suaste, piano.
Premi especial de Joventuts Musicals de Catalunya del Primer Palau 2025, aquest concert és un exercici de tensions, de contrastos entre la solitud de l'intèrpret i la seva necessitat de compartir. D'una banda, obres crues a sol, directes, gairebé un monòleg; de l'altre, peces més lluminoses companyades amb un desbordament d'energia col·lectiva. La primera obra, de Jean-Denis Michat, explora les sonoritats cosmopolites de París prenent com a protagonistes aquells que l'habiten. Aquesta peça navega entre la percepció i la distorsió de la realitat. Joan Albert Amargós presenta una obra per a saxofon i piano en la qual cada moviment s'inspira en un poema de Lorca. De colors impressionistes i elements folklòrics, es crea un paral·lelisme estètic amb l'art japonès.
DISSABTE 14.11 - 19.30 h - ATENEU DE TÀRREGA
DIUMENGE 15.11 - 19.00 h - ESPAI ORFEÓ
DUO MALIBRAN
Alba Quinquillà, soprano; Laura Fontanals, guitarra.
Duo Malibran presenta el seu segon projecte “Veus mediterrànies”, en què s'endinsa en les sonoritats dels països mediterranis, creant un diàleg entre el tradicional i el contemporani. A través de les composicions de Pauline Viardot, Mercè Torrents, Maria Camahort i Matilde Salvador, el Duo Malibran ofereix un recorregut per les costes de França, Catalunya i València, explorant la riquesa cultural i musical d'aquests territoris mitjançant la veu i la guitarra.
DIUMENGE 22.11 - 19.00 h - ESPAI ORFEÓ
LLUMS DEL SUD I DEL NORD
Karen Kuronuma, piano.
Aquest concert ens convida a un viatge entre dues llums: la llum radiant del sol d'Espanya i la lluna romàntica i profunda de Rússia. Havent viscut gran part de la seva vida a Espanya, Domenico Scarlatti va absorbir la vitalitat, la passió i el ritme brillant de la cultura espanyola a la seva música. A Estampes, amb la famosa La soirée dans Grenade, Claude Debussy ens transporta als colors vius i a l'atmosfera seductora de Granada al capvespre. I a Goyescas, Enric Granados captura tota la passió, l'elegància i la llum intensa d'Espanya. D'aquestes obres emergeix la llum càlida del sud, l'escalfor del sol, el foc de la dansa i l'esplendor del cel obert. En contraposició, el gran compositor rus Serguei Rakhmàninov ens mostra una altra llum, romàntica i profundament expressiva, com llum de la lluna, introspectiva, poètica i suau, il·luminant l'ànima amb delicadesa.
DISSABTE 28.11 - 19.00 h - CASTELL DE VERDÚ
TRIO KORENA
David Carmona, clarinet; Cristina Parés, viola; Neus Sánchez, piano.
Guanyadors de la tercera edició del Premi La Flama 2025 de Joventuts Musicals de Catalunya i l’Acadèmia Internacional de Quartet de Vic, Fils del Temps és un programa que va de la delicadesa de Mozart fins a les creacions vibrants i innovadores del segle XX. Planteja un recorregut progressiu entre tradició i transformació en el qual cada obra teixeix un fil sonor que uneix el passat amb el present, descobrint com els compositors de diferents èpoques responen a la mateixa passió per la bellesa, l’harmonia i la innovació. Parteix de l’equilibri formal i la claredat del classicisme, passa per un llenguatge romàntic marcat per l’expressivitat, i avança cap a una música més rítmica i influïda pel folklore.
DIUMENGE 29.11 - 19.00 h - ESPAI ORFEÓ
BARROQUÍSSIM
Jaume Guri, violí barroc; Leon Serafin, tiorba.
A principis del segle XVII el violí estava experimentant una ràpida transformació; de ser un instrument destinat principalment a la música de carrer i a la dansa popular s'estava convertint en un vehicle per als fins artístics més sofisticats. Aquesta transformació comença al nord d'Itàlia on, gràcies als millors lutiers, a Cremona i Brescia el violí desenvolupa un llenguatge propi, solista i virtuós, que en poques dècades s'escamparà per tot Europa.
DIUMENGE 13.12 - 18.30 h - LA FULIOLA (ESGLÉSIA DE SANTA LLÚCIA)
DUO ELYSIUM
Eduard Moya, viola; Oriana Kemelmajer Alías, piano.
Aquest concert fa un recorregut per les profunditats expressives de la viola. La Sonata núm. 2, Op. 120 de Brahms obre el camí amb una veu madura i serena, plena de calidesa i lirisme. La Pregària a Santiago de Xavier Montsalvatge ens transporta a un espai de contemplació i espiritualitat, breu però intens. A continuació, la sonata de Rebecca Clarke desplega una gamma emocional poderosa, amb una escriptura vibrant i moderna que va marcar un moment clau en la història de la viola. Finalment, les Variacions geogràfiques sobre el Cant dels ocells d’Albert Guinovart, una obra que travessa paisatges sonors diversos, tot mantenint intacta la seva essència.