Cada any més de trenta mil temporers de distintes regions de l’Àfrica (en molts casos, migrants indocumentats) arriben a Lleida a recollir la fruita dolça que Espanya consumirà i exportarà durant els mesos següents. Aquest treball, dur i amarg, és augmentat per jornades extenuants i pagaments baixos als jornalers, que, a més, han de viure i reviure el racisme que els envolta als pobles on van a recollir la fruita. 

En la performance «Fruita amarga» l’artista Regina José Galindo posa de manifest el racisme que pateixen aquestes persones, que s’enfronten a viure al carrer, a passar les nits dormint al ras, a no ser acceptades en lloguers o als albergs col·lapsats.

A partir d’una acció artística en la qual la mateixa artista dorm al carrer com un més d’aquests treballadors (en el seu cas, a més, sobre un llit de fruita recol·lectada pels mateixos jornalers), Galindo vol posar el focus en la vulnerabilitat, la desprotecció i el racisme que pateixen aquestes persones. Les variables de classe, origen i discriminació racial són tres eixos que articulen una performance que busca portar al debat públic la problemàtica que viuen aquests treballadors temporers migrants.

Més informació:

Cada any més de trenta mil temporers de distintes regions de l’Àfrica (en molts casos, migrants indocumentats) arriben a Lleida a recollir la fruita dolça que Espanya consumirà i exportarà durant els mesos següents. Aquest treball, dur i amarg, és augmentat per jornades extenuants i pagaments baixos als jornalers, que, a més, han de viure i reviure el racisme que els envolta als pobles on van a recollir la fruita. 

En la performance «Fruita amarga» l’artista Regina José Galindo posa de manifest el racisme que pateixen aquestes persones, que s’enfronten a viure al carrer, a passar les nits dormint al ras, a no ser acceptades en lloguers o als albergs col·lapsats.

A partir d’una acció artística en la qual la mateixa artista dorm al carrer com un més d’aquests treballadors (en el seu cas, a més, sobre un llit de fruita recol·lectada pels mateixos jornalers), Galindo vol posar el focus en la vulnerabilitat, la desprotecció i el racisme que pateixen aquestes persones. Les variables de classe, origen i discriminació racial són tres eixos que articulen una performance que busca portar al debat públic la problemàtica que viuen aquests treballadors temporers migrants.

Cada any més de trenta mil temporers de distintes regions de l’Àfrica (en molts casos, migrants indocumentats) arriben a Lleida a recollir la fruita dolça que Espanya consumirà i exportarà durant els mesos següents. Aquest treball, dur i amarg, és augmentat per jornades extenuants i pagaments baixos als jornalers, que, a més, han de viure i reviure el racisme que els envolta als pobles on van a recollir la fruita. 

En la performance «Fruita amarga» l’artista Regina José Galindo posa de manifest el racisme que pateixen aquestes persones, que s’enfronten a viure al carrer, a passar les nits dormint al ras, a no ser acceptades en lloguers o als albergs col·lapsats.

A partir d’una acció artística en la qual la mateixa artista dorm al carrer com un més d’aquests treballadors (en el seu cas, a més, sobre un llit de fruita recol·lectada pels mateixos jornalers), Galindo vol posar el focus en la vulnerabilitat, la desprotecció i el racisme que pateixen aquestes persones. Les variables de classe, origen i discriminació racial són tres eixos que articulen una performance que busca portar al debat públic la problemàtica que viuen aquests treballadors temporers migrants.

Cada any més de trenta mil temporers de distintes regions de l’Àfrica (en molts casos, migrants indocumentats) arriben a Lleida a recollir la fruita dolça que Espanya consumirà i exportarà durant els mesos següents. Aquest treball, dur i amarg, és augmentat per jornades extenuants i pagaments baixos als jornalers, que, a més, han de viure i reviure el racisme que els envolta als pobles on van a recollir la fruita. 

En la performance «Fruita amarga» l’artista Regina José Galindo posa de manifest el racisme que pateixen aquestes persones, que s’enfronten a viure al carrer, a passar les nits dormint al ras, a no ser acceptades en lloguers o als albergs col·lapsats.

A partir d’una acció artística en la qual la mateixa artista dorm al carrer com un més d’aquests treballadors (en el seu cas, a més, sobre un llit de fruita recol·lectada pels mateixos jornalers), Galindo vol posar el focus en la vulnerabilitat, la desprotecció i el racisme que pateixen aquestes persones. Les variables de classe, origen i discriminació racial són tres eixos que articulen una performance que busca portar al debat públic la problemàtica que viuen aquests treballadors temporers migrants.