Nous marcs mentals que permetin de superar peatges com la dictadura de l’audiència en les polítiques públiques, la subordinació als models de macrofestivals i esdeveniments de gran format, l’excés de burocràcia administrativa que pateix el sector cultural, o l’autocensura i la cultura del políticament correcte que coarta la llibertat creativa i discursiva dels mateixos artistes i creadors, entre d’altres.

No volem ser cap festival de masses, que aterra un cap de setmana a un racó del país, hi concentra milers de persones en poques hores, i dilluns se’n va, havent contribuït a la desertització cultural la resta de l’any. Per això diem que nosaltres no venem tickets, fem cultura a foc lent. Per això no tenim fudtracs ni entrepanets cuquis que costen un ull de la cara, sinó que proposem concerts, menús i tastos que són política: una reivindicació dels nostres artistes, autors, productors, ramaders, pastors, agricultors, cellers, que treballen l’art i la terra amb el mateix sentit de compromís i responsabilitat. Per això no programem propostes comercials, sinó artistes i autors d‘arreu dels Països Catalans que operen foren dels grans circuits.

Per això capgirem el mapa: posem la perifèria al centre.

Més informació:

periferiacultural.cat