Entre 1705 i 1713, Barcelona va viure una transformació insòlita. L'arxiduc Carles d'Àustria, pretendent al tron espanyol durant la Guerra de Successió, hi va instal·lar la seva cort reial. La ciutat va deixar de ser una capital perifèrica per convertir-se en l’epicentre d’una monarquia amb ambicions europees. Això va comportar una internacionalització de l’ambient musical gràcies a la presència de músics de diferents contrades —especialment italians— que van col·laborar amb els mestres de capella locals. La derrota militar, la repressió borbònica i el Decret de Nova Planta van esborrar les institucions i la cort, però la nova estètica musical no va desaparèixer. El gust per la música italiana, per l’òpera i per les noves formes va perviure en les capelles eclesiàstiques i en les cases de l’aristocràcia. La música que conforma aquest programa va sobreviure a guerres, a canvis de dinastia i a l’erosió del temps. Es va refugiar en els arxius de les capelles i en les partitures dels aristòcrates que la van estimar i ara, gràcies a aquesta producció pròpia del FeMAP, surt a la llum per permetre’ns sentir l’eco d’aquella Barcelona que, per uns anys, va ser capital d’Europa.