Guillaume Dufay fou un dels compositors europeus més destacats i prolífics del segle XV, figura clau en el pas de l’edat mitjana al Renaixement. La seva obra integra elements d’ambdues èpoques i reflecteix l’evolució del llenguatge musical del seu temps. Va desenvolupar bona part de la seva carrera a Itàlia, on fou cantor de la capella papal sota els pontificats de Martí V i Eugeni IV. Més endavant, entrà al servei de la casa de Savoia i exercí de mestre de cant a la catedral de Cambrai, un dels centres musicals més influents del seu temps. Exemple paradigmàtic de músic viatger, a Itàlia coincidí amb Arnold i Hugo de Lantins, també d’origen francoflamenc, amb els quals probablement mantingué una estreta relació. Més coneguda —tot i que discutida— és la seva suposada amistat amb Gilles Binchois, evocada per Martin Le Franc a Le champion des dames.