En aquesta instal·lació la paret del pati repeteix en silenci el número 174517, aquell  que l’escriptor italià d’origen jueu, Primo Levy, va dur tatuat al braç durant el seu internament al camp de concentració d’Auschwitz. Un número, sis xifres, que registraven a Primo Levi com una víctima més de la barbàrie, en referència directa a totes les persones que van patir la persecució nazi.

Francesc Abad representa aquest número de manera visual, repetitiva, subratllant les múltiples possibilitats de reflexionar sobre les conseqüències de rebutjar qualsevol forma de pensament diferent.  I a partir d’ell estableix un paral·lelisme que ens remet “a la fragilitat de la poesia de l’home”. Veure el 174517 vol dir parlar de Primo Levi i de la gent que, com ell, van patir la intolerància ideològica. Però també vol dir  que, en aquests moments, parlar d’art i de poesia és també una manera de sobreviure. 

Primo Levy (Torí, Itàlia 1919 – 1987) fou un supervivent de l’Holocaust conegut pel seu testimoni sobre l’horror del genocidi nazi. L’obra Se Questo è un Uomo —traduïda al català com Si això és un home,— és un testimoni colpidor de la vida i la supervivència a l’infern dels camps de concentració alemanys en territori polonès durant els últims anys de l’ocupació nazi, i està considerada una de les obres literàries més importants del segle xx.