L’obra proposa una forma alternativa de connectar-nos amb les tecnologies cognitives (o intel·ligents). En lloc de presentar un imaginari dominat per metàfores de productivitat, velocitat i competència, que solen estar associades a aquestes tecnologies, la peça ens convida a acostar-nos-hi d’una manera tranquil·la i relaxada, oferint una experiència propera a l’espiritualitat. L’efecte pausat i de respiració que transmeten les escultures flotants fa referència a les pràctiques de meditació i relaxació.

En relació a la pràctica artística de l’artista, Mónica Rikić, la proposta neix amb la intenció de plantejar, des de l’art i el pensament crític, enfocaments alternatius als futurs de les tecnologies. A diferència d’altres propostes que treballen en la intersecció entre la IA i l’art –generalment centrades en les possibilitats creatives de les màquines–, aquest projecte es centra en qüestionar, investigar i experimentar sobre les característiques que han de tenir els sistemes cognitius artificials per ser considerats organismes existents i sensibles.

A partir de la seva fisonomia bàsica, el seu codi i el desenvolupament autònom emergent, els dispositius simulen, mitjançant comportaments físic-digitals, processos que conviden a identificar-los com a organismes sensibles. La pròpia estructura algorísmica i mecànica de l’objecte artístic es presenta al públic com un dispositiu dramatúrgic que expressa la seva pròpia forma d’existir.

Els dispositius, interconnectats entre si mitjançant una xarxa interna que els permet coordinar-se, generen diferents moviments a mesura que s’inflen i es desinflen, donant la sensació de respirar de manera orgànica. La seva llum interna acompanya aquests moviments, creant diversos efectes lumínics interactius.

La peça permet que el públic camini per sota seu o fins i tot s’hi pugui estirar tranquil·lament per observar-la des de baix, afavorint la immersió i la sensació de respiració que vol transmetre l’experiència.

La instal·lació compta amb un sistema d’IA que influeix en el comportament del ritme i els efectes de llum dels inflables. Aquest sistema interactiu permet que els dispositius siguin sensibles a la presència humana gràcies a la visió computacional d’una càmera i el seu processament mitjançant codi informàtic. Aquesta capacitat sensorial amb l’entorn genera alteracions en el comportament de la peça, creant una comunicació lúdica entre humans i màquines.