Quan la mort arrela és una col·lecció de haikus en diàleg amb la mort, com una conversa que algun cop es mostra amb un to punyent, però que en altres esdevé lluminosa i esperançadora. Un diàleg entre l’autor i el seu pare en què els elements de la natura, i més concretament els de l’ambient rural de ponent on tots dos van créixer, evoquen imatges no només de mort sinó també de vida i creixement. En definitiva, uns haikus de dol que van arrelant, entre cavallons, a l’interior de l’autor fins a fructificar i poder degustar així el sabor (agre)dolç de la mort.