Vida íntima i història col·lectiva s’entrellacen en un relat intens i evocador sobre el desig, la sexualitat i la presa de consciència política. A través de records fragmentaris i veus heretades, el narrador reconstrueix una infantesa i una joventut marcades pels silencis familiars i per la necessitat d’entendre d’on venim.

Com un arbre que creix cap endins, cada episodi obre una nova capa de sentit i posa en qüestió com recordem i com ens expliquem. La figura de la Candelària, artista i dona avançada al seu temps, travessa el llibre com una arrel fonda, origen d’una genealogia femenina tan lliure com fràgil que abraça tot un segle.

Sota la pell, un arbre reivindica el tacte, la paraula i la memòria com a espais de resistència i dignitat.