La present exposició proposa un diàleg entre dos artistes amb una personalitat creativa tan diferent i alhora similar com Josep Guinovart (1927-2007) i Joan Furriols (1937). Un diàleg que és un intercanvi d’idees o de respostes a qüestions sovint compartides. Tant per a Guinovart com per a Furriols el fet creatiu és un procés d’experimentació, recerca i renovació constant, i en tots dos els materials i les tècniques centren bona part de les seves inquietuds. Com molts dels artistes de la generació dels anys cinquanta a Catalunya, tots dos van trobar en els corrents informalistes la resposta a una oficialitat caduca i mancada d’imaginació, i en un moment de dictadura franquista opressora i precària, l’art s’hi va revelar amb un inconformisme i una rotunditat que donaren lloc a un dels moments de renovació més àlgids del segle passat. 

El recorregut plantejat mostra com aquesta gènesi, sumada a la coherència i al compromís amb un mateix i amb l’ofici, que tots dos artistes van mantenir més enllà del moment inicial concret, els fa evolucionar incansablement; tots dos qüestionen i es qüestionen, insaciablement, a la cerca de respostes que segueixin interrogant-los. Ara bé, si és cert que els punts de partida són compartits, els camins i llocs d’arribada són tan il·limitats com fèrtils: a la contundència explosiva de Guinovart, s’hi contraposa la subtilesa suggeridora de Furriols; ferocitat versus delicadesa i, tanmateix, el convenciment del gest. Perquè és justament en la divergència, en la tensió dels oposats, que els dos artistes es troben, és en el punt precís de la tangent on els contraris convergeixen per convertir-se en poètiques antagònicament coincidents.