Durant la Primera Guerra Mundial, l’Imperi Otomà va acusar la població armènia, que era una minoria cristiana dins del seu territori, de col·laborar amb l’enemic rus. A partir del 24 d’abril de 1915 es van començar a arrestar i executar dirigents armenis a Constantinoble (l’actual Istanbul).

A partir d’aquell moment, les autoritats otomanes van organitzar deportacions massives. Centenars de milers d’armenis van ser obligats a marxar de casa seva i iniciar llargues marxes cap al desert de Síria. La majoria van morir de fam, set, malalties o assassinats durant el camí. També hi va haver massacres directes a pobles sencers.

S’estima que entre 1 i 1,5 milions d’armenis van perdre la vida. Per això, es considera el primer genocidi del segle XX.

Després de la guerra, hi va haver intents de jutjar els responsables, però molts van quedar impunes. Avui dia, diversos països i institucions internacionals han reconegut oficialment aquests fets com a genocidi, tot i que Turquia encara ho nega i parla de “morts en el context de la guerra”.