Víctor Pérez i Pallarès (Lleida, 1933 – 2018) va ser un pintor i gravador de trajectòria extensa i reconeguda. Llicenciat en Belles Arts i format amb mestres com Teodoro Miciano, Antoni Ollé i Francesc Labarta, va destacar especialment en el camp del gravat i la pintura mural, amb obres presents en edificis civils i religiosos de Catalunya i l’Aragó.

Al llarg de més de cinquanta anys de carrera, va participar en nombroses exposicions individuals i col·lectives, consolidant-se com una de les veus més representatives de l’avantguarda artística de la postguerra espanyola. La seva obra, marcada per una tècnica acurada i una mirada personal, forma part avui de col·leccions públiques i privades, i el situa com un dels artistes lleidatans més significatius del segle XX.