L’any 1934 el jove mestre català Antoni Benaiges arriba a l’escola rural de Bañuelos de Bureba, un petit poble de Burgos. Pocs mesos després paga de la seva butxaca una empremta i un gramòfon. Des d’aquell mateix any, els nens i les nenes publiquen les seves emocions, somnis i pensaments.

El mes de gener de 1936, els nens i les nenes publiquen El mar. Visión de unos niños que no lo han visto nunca. El quadern “conté, en format de vers, més que de prosa, les expressions dels escolars de com s’imaginen el mar, les seves pors i els seus somnis». El mestre els promet que aquell mateix estiu els portarà a Catalunya perquè coneguin el mar. El 25 de juliol de 1936 Benaiges és afusellat. La promesa del mestre ja no es podrà complir.

La peça –fruit de la primera trobada com a creadors dels seus autors– proposa un dispositiu en el que els objectes, el poema i el material documental conviuen sense jerarquies.