Antigament el so de les campanes era omnipresent i constituïa un dels elements més importants del paisatge sonor dels nostres pobles. Cada esdeveniment tenia un toc propi que la gent identificava i entenia. L’aparició de nous mitjans de comunicació, però, va relegar les campanes a un paper molt secundari en la transmissió de la informació. 

Paral·lelament, l’electrificació dels campanars va comportar la simplificació i uniformització els tocs, perdent així la seva riquesa musical i etnològica. Com a conseqüència han anat desapareixent els campaners i, amb ells, el coneixement del llenguatge de les campanes i de les tècniques tradicionals de tocar. 

La preocupació per la deperdició d’aquest patrimoni va motivar que el 24 d’octubre de 2017 la Generalitat de Catalunya declarés els tocs de campana Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional i el dia 30 de novembre de 2022 la UNESCO ho fes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.