Amb la sèrie Abismes, Carles Roman compon un únic horitzó a partir de múltiples fotografies preses en llocs diferents, però sempre al mateix moment del dia. Cada fotografia és distinta, però totes conserven la línia de l’horitzó en un mateix nivell, així, si el color, la nitidesa o la textura varien segons la llum i les condicions climàtiques, la unitat s’hi manté per l’eix central que enfila les imatges gairebé en suspensió. L’horitzó, el lloc on el blau del cel i el del mar es toquen, és una il·lusió òptica, un lloc que no existeix, un abisme on se situa allò que desconeixem, la immensitat de l’infinit, la profunditat d’allò que ens atreu i espanta. I justament en aquest espai indefinit on cauen els límits i s’obren totes les possibilitats, on la magnitud del paisatge ens apel·la tot i la petitesa pròpia i on la infinitud ens confronta amb la finitud, és on neixen els Abismes.

Més informació de l'exposició "Abismes"