Tornant a la fisicalitat, Runa reivindica l’existència tangible davant la lleugeresa intranscendent del món actual i ens convida a sentir el pes dels cossos i a recordar el que som en essència: éssers vius

Contes d’un altre món, d’una altra època. En aquest paisatge caòtic, dos humans investiguen entre enderrocs mirant de re-imaginar, de tornar a sentir el que una vegada va ser, el que una vegada van ser. 

Intuint el passat. Éssers innocents que, ara, converteixen aquesta runa en aliada, en jocs per aprendre i evolucionar. Runa fa palesa la bellesa d’aquest passat fràgil, del qual no queda gairebé res, per aferrar-se a la vida. A través del moviment abstracte i del cos en les seves dimensions diverses i en relació amb el pes, aquests personatges ens retornen a l’essència del que som: éssers vius.

Aquesta peça, de sala, està cridada a ser el bateig d’una gran part del públic a la dansa contemporània. És tendra, còmplice, abstracta i molt agradable de veure amb uns moviments amplis,de compenetració dels dos intèrprets, que rodolen per terra amb un vestuari ample, volàtil, com la mateixa coreografia.

Jordi Bordas, Recomana.cat

Premi Max 2023 per a millor intèrpret femenina

i millor coreografia.