I si ara, simplement, ho deixéssim estar?

Hem travessat el país en cotxe innombrables vegades, hem actuat en locals ruïnosos, hem mantingut llargues i feixugues converses amb empresaris indesitjables i ens hem deixat la pell en cada concert. Hem renunciat a amics, aficions i estones d’oci; hem regalat les vacances i les hores de son; hem deixat de viatjar. Ho hem donat tot —literalment tot— per aconseguir el nostre somni.

Però avui tenim quaranta anys i, a poc a poc, comencem a adonar-nos que la vida que havíem somiat no s’assembla gens a aquesta.

Llavors, per què no ho deixem aquí? Simplement.

Per què no ens acomiadem amb un últim gran concert i prou?